Ownership, Incentives and Hospitals

This article analyzes hospital privatization by comparing costs and quality between different ownership forms. We put the attention on the distinction between public hospitals and private hospitals with public funding. Using information about Spanish hospitals, we have found that private hospitals provide services at a lower cost at expenses of lower quality. We observe that property rights theory is fulfilled at least for the Spanish hospital market. The way that Heath Authorities finance publicly funded hospitals may be responsible for the differences in incentives between public and private centers. We argue that the trade-off between costs and quality could be minimized by designing financing contracts with fixed and variable components.

Implantació de l'ERP SAP ISH-Med de gestió assistencial d'hospitals

Aquest projecte pretén mostrar les diferents tasques que composen la implantació de la solució assistencial de SAP, anomenada SAP ISH i SAP ISH-Med, en els processos concrets d’Urgències i Hospitalització d’un hospital, tenint en compte que es troben englobats dins de la implantació de la solució per a tots els processos assistencials del centre. Centrants en un hospital de les dimensions i volum d’activitat similar als Hospitals de Bellvitge o de la Vall d’Hebron, es mostren les diferents fases d’anàlisi, disseny i desenvolupament que condueixen el projecte fins a la data límit de posada en marxa del nou sistema.

Institutional Balance in the EU. The Prodi Administration as a Reforming Commission

The essay looks at the Prodi Commission (1999-2004) in the context of the institutional balance in the European Union. Not only did Prodi come into office at a time of unprecedented weakness of the Executive, but the Commission operates within a changing institutional equilibrium, one made more precarious by the shifting political disposition of the Member States

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum III)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Hospitals i promoció d'exercici saludable mitjançant xarxes socials

L'objectiu d'aquest article és detectar el nivell d'ús de les xarxes socials que fan els hospitals d'Estats Units per a promocionar l'activitat física saludable i quin tipus d'informació és la dominant en el conjunt de les xarxes socials. Per a tal finalitat es procedí a realitzar un estudi quantitatiu on es revisaren la totalitat de comunicacions enviades i acumulades a les xarxes Facebook, Twitter i YouTube en un termini de tres anys per part d'un grup de 14 Hospitals dels Estats Units.

L'ús actual de les xarxes socials en relació a la promoció de l'activitat física saludable a 14 hospitals Nord-americans

Estudi que cerca esbrinar quina es la incidència que tenen les xarxes socials de comunicació per Internet en la promoció de l'exercici físic per a millorar la salut analitzant l'ús que en fan els hospitals escollits de les diferents xarxes Facebook, Twitter, canal Youtube i web.

L'ús de les xarxes socials en activitats de promoció de l'activitat física en hospitals americans

En la present investigació s'analitzen catorze hospitals ubicats als Estats Units, amb l'objectiu d'analitzar l'ús de les xarxes socials, centrant-nos en la promoció que en realitzen de l'activitat física, a partir de les diferents xarxes socials.

L'ús dels mitjans de comunicació socials en la promoció de l'alimentació saludable als hospitals nord-americans

En el present estudi s'ha analitzat, de quina manera els millors hospitals dels EEUU, fan servir els mitjans de comunicació social per promocionar un tipus de vida saludable, en concret, una dieta saludable. Els mitjans més utilitzats són la pàgina web, YouTube, Facebook, Twiter i els blogs, i l'ús que se'n fa d'aquests mitjans va des de la promoció de dietes saludables, fins a consells nutricionals en general o en casos de malalties o embaràs.

Estudi descriptiu de l'ús de xarxes socials online per la promoció de l'alimentació saludable en hospitals dels Estats Units

Internet i les xarxes socials online s'estan mostrant com a útils en la promoció de la salut i en la difusió d'hàbits saludables. L'objectiu del treball és observar el grau d'utilització que es fa de les xarxes socials online per a la promoció d'hàbits d'alimentació saludable. S'ha dissenyat un estudi observacional descriptiu transversal amb una mostra de 14 hospitals dels Estats Units. A l'estudi s'ha trobat una bona freqüència d'utilització dels canals que ofereix la xarxa però una baixa freqüència per fer promoció d'hàbits saludables en alimentació.

Ús dels recursos web per part dels hospitals americans en la promoció de l'alimentació saludable

Revisió de l'ús que fan els centres hospitalaris americans dels recursos que ofereix Internet, amb l'objectiu de promoure l'alimentació saludable entre la població.

Finance versus costs for teaching hospitals in Spain

In this paper we analyse the observed systematic differences incosts for teaching hospitals (THhenceforth) in Spain. Concernhas been voiced regarding the existence of a bias in thefinancing of TH s has been raised once prospective budgets arein the arena for hospital finance, and claims for adjusting totake into account the legitimate extra costs of teaching onhospital expenditure are well grounded. We focus on theestimation of the impact of teaching status on average cost. Weused a version of a multiproduct hospital cost function takinginto account some relevant factors from which to derive theobserved differences. We assume that the relationship betweenthe explanatory and the dependent variables follows a flexibleform for each of the explanatory variables. We also model theunderlying covariance structure of the data. We assumed twoqualitatively different sources of variation: random effects andserial correlation. Random variation refers to both general levelvariation (through the random intercept) and the variationspecifically related to teaching status. We postulate that theimpact of the random effects is predominant over the impact ofthe serial correlation effects. The model is estimated byrestricted maximum likelihood. Our results show that costs are 9%higher (15% in the case of median costs) in teaching than innon-teaching hospitals. That is, teaching status legitimatelyexplains no more than half of the observed difference in actualcosts. The impact on costs of the teaching factor depends on thenumber of residents, with an increase of 51.11% per resident forhospitals with fewer than 204 residents (third quartile of thenumber of residents) and 41.84% for hospitals with more than 204residents. In addition, the estimated dispersion is higher amongteaching hospitals. As a result, due to the considerable observedheterogeneity, results should be interpreted with caution. From apolicy making point of view, we conclude that since a higherrelative burden for medical training is under public hospitalcommand, an explicit adjustment to the extra costs that theteaching factor imposes on hospital finance is needed, beforehospital competition for inpatient services takes place.

Educació en el lleure i l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics: un estat de la qüestió

Estat de la qüestió sobre l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics per tal d'educar en el lleure i pal·liar l'aïllament d'infants i adolescents i les seves famílies durant l'estada a l'hospital. A partir del grau d'implantació de les tecnologies, s'ha fet una anàlisi de diverses experiències d'arreu del món. S'han identificat dos models diferents pel que fa als objectius: els que centren la seva atenció en aspectes curriculars i els que potencien aspectes lúdics. Ambdós compten amb la implicació del personal sanitari vinculat als pacients i amb la figura del voluntari per a gestionar aquests serveis. Les principals diferències entre els projectes estudiats són les fonts de finançament, la tipologia de serveis que ofereixen i la naturalesa de les entitas que els promociona.

Les Biblioteques per a infants malalts als hospitals: a la recerca d'un espai propi

Les "Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración" elaborades per l'IFLA són el marc normatiu de les biblioteques per a pacients. La seva existència, però, no garanteix el seu compliment; és per això que trobem realitats ben diverses, des dels hospitals que les reinterpreten i adeqüen a les seves necessitats i mitjans fins als que les ignoren o les desconeixen. En aquesta comunicació farem un recorregut per diverses alternatives o interpretacions als espais hospitalaris dedicats tant a l'oci com a la informació dels pacients en un context internacional. Es conclou que la biblioteca per a pacients és un servei en si mateix i es reivindica com un servei més al qual el malalt té dret.