Eficacia y seguridad del tratamiento antibiótico domiciliario endovenoso en patologia infecciosa procedente del servicio de urgencias

Este estudio de cohortes analiza la eficacia y seguridad del tratamiento antibiótico domiciliario endovenoso (TADE) en pacientes con infecciones procedentes del servicio de urgencias e ingresados en la unidad de Hospitalización a domicilio (HaD) del Hospital de Sabadell. Los pacientes procedentes de Urgencias presentaron mayor edad, mayor deterioro funcional, estancia media más corta, mayor proporción de infecciones urinarias y menor porcentaje de infecciones por P.aeruginosa. Estos pacientes no presentaron mayor riesgo de reingreso hospitalario, ni peor evolución de la infección, ni un incremento de las infecciones asociadas a cuidados sanitarios por lo que el TADE autoadministrado es seguro y eficaz.

Antibioticoterapia intravenosa domiciliaria en el tratamiento de las infecciones causadas por microorganismos multirresistentes

L'objectiu d'aquest treball és descriure els tres primers anys d'experiència en teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE) en infeccions per microorganismes multiresistents a la nostra Unitat d'Hospitalització a Domicili alhora que avaluar la seva seguretat i eficacia. El grup control són la resta dels pacients amb TADE ingressats a la Unitat. En el grup estudi hi ha hagut més tornades inesperades i reingressos, probablement en relació a la major comorbilitat i dependència fisica dels pacients. La taxa de reaccions adverses és similar i s'ha reduit significativament el nombre d'hospitalitzacions comparant els tres mesos previs a l'ingrés i els tres posteriors. Paraules clau: teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE); microorganismes multiresistents; seguretat; eficacia

Evaluación de la eficacia analgésica de protocolos de dolor agudo postoperatorio

Estudio observacional, prospectivo y unicéntrico cuyo objetivo era demostrar la eficacia analgésica de los protocolos de dolor agudo postoperatorio implantados en nuestro hospital. Se analizaron 114 pacientes divididos en 2 grupos (pre y postimplantación de protocolos). La herramienta para evaluar el dolor fue la encuesta. Los resultados obtenidos concluyeron que tras la implantación de protocolos existía mejoría en la valoración del dolor en las primeras 24 y 48 horas del postoperatorio, disminuía la necesidad de analgesia de rescate y los pacientes referían estar mejor informados. El grado de satisfacción de los pacientes no se modificó tras la introducción de protocolos

Tratamiento ambulatorio involuntario

Discusión de las implicaciones bioéticas del tratamiento ambulatorio involuntario

Definir les causes del trastorn vocal : un camí complex però imprescindible

La disfonia és una alteració de les qualitats bàsiques de la veu (timbre, alçada, intensitat) que pot afectar la vida social i professional del pacient. La valoració de la disfonia en els protocols mèdics actuals incideix, d'una banda, en els mitjans tecnics que ajuden a definir les característiques d'aquesta disfonia (anàlisi acústica informatitzada) i, de l'altra, en l'exploració de la laringe que permet una classificació de les lesions orgàniques i de la funcionalitat laríngia (laringoestrobosòpia), així com la valoració subjectiva del pacient del seu handicap vocal. Aquest article aborda la multifactorialitat de la disfonia com a símptoma i no com a causa, valorant especialment els aspectes emocionals, i constata la manca de mitjans simples i significatius per a una valoració d'aquests aspectes. D'aquí se'n deriva la necessitat de l'abordatge multidisciplinari, tant en el diagnòstic com en la intervenció en els trastorns de la veu.

Instal·lació i disseny de protocols d'operació del subdetector SPD. de LHCb. Algorismes de trigger.

Estudi elaborat a partir d’una estada al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), Suissa, entre maig i setembre del 2006. L’estada al laboratori CERN ha tingut dues vessants complementàries, les dues relacionades amb la imminent posada en marxa de l'experiment LHCb a finals del 2007, quan l'accelerador LHC comenci a funcionar. D'una banda, s’ha treballat en la integració del subdetector SPD en LHCb, i de l'altra al desenvolupament dels algorismes de trigger de LHCb.

Evolución de la frecuencia de ingresos por infección cervical profunda

La incidència de les infeccions cervicals profundes (ICP) va disminuir amb la introducció dels antibiòtics i la millora de la cura dental i de la cavitat oral. Es va realitzar una revisió retrospectiva i sistemàtica de tots els ingressos a la sala d'hospitalització d'adults d'Otorinolaringologia, i es van registrar tots els casos amb diagnòstic de ICP, entre gener 2003 i desembre 2010. Es va trobar un augment progressiu i significatiu de la freqüència anual d'ingressos amb aquest diagnòstic, especialment en els últims 4 anys. Aquest augment ha estat substancial, i no hi ha elements en aquest moment que puguin explicar-ho de forma definitiva.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

Antibioticoterapia Intravenosa domiciliaria mediante bomba de perfusión continua de la sobreinfección respiratoria por Pseudomonas aeruginosa en el paciente con enfermedad pulmonar obstructiva crónica.

La malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC) té una prevalença elevada al nostra medi i un gran impacte econòmic. La sobreinfecció respiratoria en els pacients MPOC avançats, es bàsicament, per Pseudomonas. L´antibioticoteràpia domiciliaria endovenosa en aquest tipus de sobreinfecció es de gran importància. La forma d´administració de l´antibiòtic es mitjançant bombes d´infusió continues i bombes d´infusió intermitents. Es tracta d´un estudi comparatiu dels dos tipus de bombes d´infusió per l´erradicació de Pseudomonas aeruginosa en el pacient MPOC.

Implementació d'un esquema criptogràfic per a la gestió segura d'historials mèdics a través d'una xarxa de comunicacions

Aquest projecte es proposa dissenyar i implementar un sistema de gestió d'historials mèdics per a ser usat remotament a través d'una xarxa de comunicacions, amb un èmfasi principal enl'assoliment d'un nivell de seguretat considerat alt.

Esquema criptogràfic per historials mèdics segurs

Amb aquest treball he desenvolupat una eina capaç d'emmagatzemar i gestionar expedients mèdics de forma segura i garantint els aspectes de seguretat anteriorment comentats

Esquema criptogràfic per la gestiód'expedients mèdics

Donada la naturalesa de la informació que conté un expedient mèdic, és de vital importància que tant l'accés a les dades, com l'emmagatzemament d'aquestes, es porti a terme amb la major seguretat possible.

Disseny i desenvolupament d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions.

Desenvolupament d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients através d'una xarxa de comunicacions. L'aplicació proporciona les propietatsbàsiques de seguretat que hem esmentat, a més de la propietat de no-repudique permet assegurar que una informació referent a una visita ha estat introduïda per un metge autoritzat i concret.

SGHMS : Sistema de gestió d'historials mèdics segurs

Aquest projecte es centra en la gestió d'historials mèdics per part de metges i pacients. Les dades de l'historial poden ajudar al metge a prendre decisions correctes en la diagnosi i tractament que ha de rebre el pacient.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar remotament de forma segura els historials mèdics dels pacients

Implementació d'un esquema criptogràfic basat en PKI (Public Key Infrastructure) per a gestionar d'una manera segura dins una xarxa de comunicacions els historials mèdics dels pacients.