A foundation model for marxian breakdown theories based on a new falling rate of profit mechanism (Long version)

The paper presents a foundation model for Marxian theories of the breakdown of capitalism based on a new falling rate of profit mechanism. All of these theories are based on one or more of "the historical tendencies": a rising capital-wage bill ratio, a rising capitalist share and a falling rate of profit. The model is a foundation in the sense that it generates these tendencies in the context of a model with a constant subsistence wage. The newly discovered generating mechanism is based on neo-classical reasoning for a model with land. It is non-Ricardian in that land augmenting technical progress can be unboundedly rapid. Finally, since the model has no steady state, it is necessary to use a new technique, Chaplygin's method, to prove the result.

A foundation model for marxian breakdown theories based on a new falling rate of profit mechanism.

The paper presents a foundation model for Marxian theories of the breakdown of capitalism based on a new falling rate of profit mechanism. All of these theories are based on one or more of ?the historical tendencies?: a rising capital-wage bill ratio, a rising capitalist share and a falling rate of profit. The model is a foundation in the sense that it generates these tendencies in the context of a model with a constant subsistence wage. The newly discovered generating mechanism is based on neo-classical reasoning for a model with land. It is non-Ricardian in that land augmenting technical progress can be unboundedly rapid. Finally, since the model has no steady state, it is necessary to use a new technique, Chaplygin?s method, to prove the result.

A foundation model for marxian theories of the breakdown of capitalism

Marx and the writers that followed him have produced a number of theories of the breakdown of capitalism. The majority of these theories were based on the historical tendencies: the rise in the composition of capital and the share of capital and the fall in the rate of profit. However these theories were never modeled with main stream rigour. This paper presents a constant wage model, with capital, labour and land as factors of production, which reproduces the historical tendencies and so can be used as a foundation for the various theories. The use of Chaplygins theorem in the proof of the main result also gives the paper a technical interest.

9/11/01 : Cinema i literatura després dels atemptats

Els atemptats de l'11 de setembre a Nova York i les seves conseqüències han donat les bases d'una sèrie de propostes artístiques que, en el camp literari i cinematogràfic, han estat del tot colpidores. L'anàlisi del trauma o la por juntament amb una nova reflexió sobre la violència són claus per entendre els nous camins per on transita l'imaginari col.lectiu.

Xoà, literatura i cinema

Aquest treball de final de carrera tracta sobre les diferents perspectives i aproximacions a l'Holocaust nazi per part de la literatura i el cinema. La Xoà, forma que els jueus utilitzen per anomenar l'Holocaust, és un dels moments més importants de la història europea. Ens agradaria veure si aquest tema tan delicat és tractat des de diferents perspectives i aproximacions en la literatura i el cinema. També voldríem esbrinar quina pel·lícula és millor per ensenyar què va ser l'Holocaust a una persona adulta, a un grup d'adolescents, a uns infants, etc. i si hi ha alguna pel·lícula o novel·la que vagi més enllà, en el sentit que tracti l'Holocaust des d'un punt de vista més simbòlic que no pas realista, d'arrel kafkiana, com en el cas de "L'incinerador de cadàvers". Per trobar aquestes diferents perspectives (més realistes i veristes o bé més simbòliques) caldrà observar diversos tipus de literatura (biogràfica, semibiogràfica i de ficció), pel·lícules (bèl·liques, drames, biogràfiques, etc.), articles... Analitzarem al mateix temps què diuen diferents autors sobre l'holocaust com un fet inenarrable. Compararem els dos o tres punts de vista (torturats, torturadors i testimonis).

Foundation Funded OER vs. Tax Payer Funded OER - A Tale of Two Mandates

Compare and contrast foundation funded OER with taxpayer funded OER in terms of global vs. local goals, licensing options, use cases, and outcomes.

Una mirada masculina cap el cinema de dones: Katharine Hepburn també feia cinema de dones

Reflexió sobre el cinema de dones

Festival de Cinema Asiàtic de Terrassa

Aquest treball vol presentar la següent iniciativa cultural: la creació d'un Festival de Cinema Asiàtic a la ciutat de Terrassa. La primera edició del festival es desenvoluparia entre els dies 16 i 18 de setembre del 2011, essent per a la ciutat una introducció a la cultura asiàtica, que és quelcom que ens sembla molt llunyà, però que avui en dia és present en la nostra vida quotidiana de diverses maneres, ja sigui per la immigració, la gastronomia o mitjançant Internet i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, el projecte té la finalitat bàsica de fomentar el coneixement de la cultura asiàtica i apropar aquesta cultura mil·lenària al terme municipal de Terrassa utilitzant com a suport les arts audiovisuals.

El Cinema cru : influència del fenomen audiovisual global-popular en el cinema del canvi de mil·leni

El Cru són les formes d'expressió de procedència no professional que combinen so i imatge en moviment i que, a partir de principis de la dècada dels 90 del sègle XX i pel context històric de l'època, estan a l'abast d'una part significativa i creixent de la població mundial, amb una també creixent potencialitat de difusió massiva a escala planetària, el que dota al conjunt d'una visibilitat en augment en la societat i el torna, en conseqüència, un referent ineludible. Erigit el Cru com un referent cada vegada més important en la nostre societat, trobem lògic pensar que el cinema realitzat per a la seva projecció a sales d'exhibició, hagi pogut veure-s'hi influenciat. El present treball de recerca pretén demostrar i analitzar aquesta influència del Cru en el cinema del canvi de mil•lenni

Casal de cinema

El treball que es presenta a continuació és resultat de les pràctiques de Psicopedagogia realitzades al Museu del Cinema de Girona des del febrer fins al maig de 2012. El treball és, bàsicament, una proposta didàctica per a la realització d'un Casal d'estiu sobre cinema per a la institució anteriorment esmentada