How The 1996 Hotel Majestic agreement may explain a future PP/CiU relationship in Madrid

Some historians have argued that 1996 marked a ‘second transition’ for Spain because of the return to power of the political right in Madrid and that the relationship and eventual pact between the Partido Popular (PP) and Convergència i Unió (CiU) meant that the state could finally escape the ghosts of its Francoist past. For this research, face-to-face interviews were conducted with Catalan Members of Parliament who served under either José María Aznar or Jordi Pujol in Madrid or Barcelona. Drawing upon both interviews and other evidence, including the analysis of election results and the 1996 Hotel Majestic Agreement, the research seeks to provide a better understanding of the previous relationships between the PP and CiU and their leaders in order to understand what lessons might be learnt that would contribute to anticipating and explaining possible future negotiations between the two parties. This is attempted by first examining the potential costs and benefits of political pacts between centre (Madrid) and periphery (Barcelona). Secondly, due to many interviewees making reference to Salvador Espriu’s work La Pell de Brau, the three routes of Espriu’s Catalan nationalism are put into the context of the political pacts. Finally, the likelihood of future agreements between PP and CiU are hypothesized, not only how those agreements may (or may not) come about, but also, what might the result of those negotiations be. Ultimately, it is concluded that the benefits of the Hotel Majestic Agreement outweighed the costs, thus leaving the door open for future negotiations, even if some of those interviewed disagreed.

Consens i revolució: Poble i nació a la Barcelona de la Revolució Liberal, 1835-1843

Anàlisi dels deferents discursos de moderats, progressistes i republicans i els usos dels mots “poble” i “nació” durant els anys 1837-1843. L’autor considera que aquesta perspectiva és important per entendre el període, tot i que els recents debats sobre els orígens del nacionalisme a Espanya ho han deixat en un lloc secundari

Comparing Governmental Agendas: Evolution of the Prioritization of Issues in the USA and Spain

This paper is the first step in a long term project investigating policy stability and change in Spain from an agenda setting perspective and comparing the Spanish policy agenda to that of other advanced democracies. Here we begin to compare the allocation of issue attention in Spain and the USA by comparing the substance of annual President and Prime Minister speeches from 1982 to 2005. Existing research argues that the public agenda has become more crowded, competitive and volatile in recent years. We find that in both countries there has been a transformation of the political agenda towards an increasing diversity of issues. However, most of the volatility in executive attention seems to be explained by salient events rather than by issue crowding. We conclude by discussing some limitations of executive speeches as a measure of governmental issue attention and directions for future research.

Political elites in federalized countries: the case of Spain (1980-2005)

This paper explores the social profile of the regional elite that has emerged in Spain since the federalization of the State. For the first time, researchers present data about crucial variables like gender, place of birth, age, education, and profession. They make interregional comparisons, and try to explain some unexpected findings like the behavior of political elites in some regions like Catalonia. The authors compare also the social profile of MPs of the two largest parties.

Els polítics de Lleida al Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest estudi es pretén analitzar la composició social i ideològica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa històrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francés van perdurar, per tant, no es produir cap revolució. Tot i que poc a poc aquests elements més absolutistes i com a màxim més identificats amb el liberalisme més moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent política procedent dels sectors socials més dinàmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidatà a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experiència va finalitzar amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la posterior destrucció del règim constitucional.

El proceso electoral en España y Cataluña según la Constitución de 1812

En el presente trabajo se analiza la normativa electoral y su aplicación incluida en el articulado de la Constitución de 1812. Para ello en primer lugar se estudia el espíritu del proyecto electoral constitucional. Posteriormente se analiza su aplicación en los comicios para elegir las Cortes Ordinarias de 1813 en las dos realidades que contempla: los territorios de la metrópoli y los de ultramar. Analizada la normativa electoral, establecemos el Parlamento teórico resultante y su aplicación real. Finalmente, realizamos un análisis prosopográfico de los diputados elegidos en España y Cataluña, establecemos la morfología del parlamentario tipo y lo comparamos con los resultados de las dos realidades electorales apuntadas.

D’Ermua a Patxi López (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc

“D’Ermua a Patxi López (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc” versa sobre la connivència de determinats mitjans de comunicació escrits a Madrid, principalment, amb una estratègia política d’Estat. Una estratègia instigada pels governs del Partit Popular (1996-2004) que perseguia estigmatitzar el conjunt del nacionalisme basc associant-lo al terrorisme de l’organització ETA. Es tractava d’una campanya d’intoxicació de l’opinió pública per desacreditar el govern del PNB a Vitòria i, així, fer possible l’alternança política. Tanmateix, el fracàs del tàndem PP-PSE a les eleccions basques de 2001 dóna pas al perfeccionament de l’alternança, per mitjà de l’aprovació de la Llei de Partits Polítics (2002) que possibilità la posterior il•legalització de l’esquerra abertzale, tot fent-la fora del joc parlamentari.

¿Merece la pena coligarse? La formación de gobiernos minoritarios en España, 1977-1996

Este trabajo trata de explicar los motivos que han llevado a los partidos políticos españoles a optar, en los procesos de formación de gobierno en situaciones parlamentarias minoritarias celebrados desde 1977, por la formación de gobiernos minoritarios. Contrariamente a lo sostenido por las teorías formales de las coaliciones políticas, la solución al proceso de formación de gobierno en el caso español responde a los cálculos estratégicos de los partidos políticos implicados en el fenómeno coalicional. Como se argumentará, la formación de gobiernos minoritarios en España se configura como soluciones racionales desde una óptica metodológica multidimensional.

Política i empresa, companyes de viatge La qüestió catalana Reportatge digital sobre l’empresariat català i l’encaix Catalunya- Espanya. Valoracions entorn el debat sobiranista

El debat sobiranista català està a l‟ordre del dia i actualment no passa desapercebut en cap mitjà de comunicació ni tampoc en el món polític, econòmic i empresarial. El fet d‟estar tan viva una temàtica així de delicada està ocasionant controvèrsies dins l‟empresariat català o que té la seva empresa ubicada a Catalunya perquè tot plegat provoca moltes incerteses, que són el pitjor enemic dels empresaris i dels negocis. Tanmateix, però, les informacions publicades o emeses venen marcades per les opinions polítiques i periodístiques, que es troben censurades en certa mesura perquè segueixen una determinada línia política i/o editorial. Per això s‟ha elaborat un reportatge digital focalitzat en l‟empresariat català i l‟encaix Catalunya-Espanya que pretén aportar noves valoracions entorn a aquest debat donant veu a empresaris i professionals, entre altres. La part teòrica de la memòria defineix els conceptes bàsics que són de forçat coneixement per realitzar una part pràctica que ha de ser entesa per qualsevol persona i que s‟ha de tractar amb la major objectivitat possible. Per això, el web http://laquestiocatalana.cat aporta un llenguatge planer i les eines bàsiques per donar a conèixer una matèria molt criticada per alguns sectors. A través d‟entrevistes a personatges rellevants, el web introdueix nous punts de vista sobre una qüestió marcada, a simple vista, per la preocupació d‟un possible boicot per part d‟Espanya. Però aquesta no sembla ser la principal inquietud dels entesos, i és que hi ha altres aspectes encara més alarmants que poden influir en l‟empresariat i que no són tractats per cap mitjà de comunicació convencional.