State capacity and military conflict

In 1500, Europe was composed of hundreds of statelets and principalities, with weak central authority,no monopoly over the legitimate use of violence, and overlapping jurisdictions. By 1800, only ahandful of powerful, centralized nation states remained. We build a model that explains both the emergenceof capable states and growing divergence between European powers. We argue that the impactof war was crucial for state building, and depended on: i) the financial cost of war, and ii) a country sinitial level of domestic political fragmentation. We emphasize the role of the "Military Revolution",which raised the cost of war. Initially, this caused more cohesive states to invest in state capacity, whilemore divided states rationally dropped out of the competition, causing divergence between Europeanstates. As the cost of war escalated further, all states engaged in a "race to the top" towards greater statebuilding.

Gifts of Mars: Warfare and Europe's early rise to riches

Today, per capita income differences around the globe are large ? varying by as much as a factor of 35 across countries (Hall and Jones 1999). These differentials mostly reflect the "Great Divergence" (Sam Huntingon) ? the fact that Western Europe and former European colonies grew rapidly after 1800, while other countries grew much later or stagnated. What is less well-known is that a "First Divergence" preceded the Great Divergence: Western Europe surged ahead of the rest of the world long before technological growth became rapid. Europe in 1500 was already twice as rich on a per capita basis as Africa, and one-third richer than most of Asia (Maddison 2007). In this essay, we explain how Europe's tumultuous politics and deadly penchant for warfare translated into a sustained advantage in per capita incomes.

Microquasar models for 3EG J1828+0142 and 3EG J1735-1500

Microquasars are promising candidates to emit high-energy gamma-rays. Moreover, statistical studies show that variable EGRET sources at low galactic latitudes could be associated with the inner spiral arms. The variable nature and the location in the Galaxy of the high-mass microquasars, concentrated in the galactic plane and within 55 degrees from the galactic center, give to these objects the status of likely counterparts of the variable low-latitude EGRET sources. We consider in this work the two most variable EGRET sources at low-latitudes: 3EG J1828+0142 and 3EG J1735-1500, proposing a microquasar model to explain the EGRET data in consistency with the observations at lower energies (from radio frequencies to soft gamma-rays) within the EGRET error box.

La formación del Estado en el Valle Medio del Río Amarillo. Un acercamiento teórico y práctico a los inicios de la Edad del Bronce en China

L’objectiu de l’estudi és respondre a la pregunta: Quan i emprant quins criteris es possible afirmar l’existència d’Estat a la Xina? A l’apartat teòric es realitza una revisió crítica de la categoria “Mode de Producció Asiàtic” i de les diferents definicions i causes de desenvolupament de l’Estat. Es presenten els fonaments d’una concepció materialista històrica de l’Estat. A l’apartat pràctic es contrasta la hipòtesi de l’existència d’Estat analitzant dues societats successives: els grups neolítics Henan Longshan (2800-1900 cal ANE) i els Erlitou d’inicis de l’Edat del Bronze (1900-1500 cal ANE)

Estudi de l'evolució del sòl urbà a la Vall d'Àneu

Aquest treball té com a principal objectiu analitzar l’evolució del sòl urbà als pobles de la Vall d’Àneu, dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La Vall d’Àneu, situada en el Pirineu axial català, està formda pels municipis de l’Alt Àneu, Espot, Esterri d’Àneu i La Guingueta d’Àneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m. A mitjans del segle passat, el conjunt de pobles de la Vall mostraven una homogeneïtat envers la seva grandaria i distribució, on l’alçada no era un factor determinant. En les darreres dècades, la Vall d’Àneu ha experimentat un creixement demogràfic i econòmic, basat en el sector serveis (estacions d’esquí, turisme rural, esports d’aventura, etc.). Aquest gir econòmic ha desencadenat un creixmenet de les poblacions, accentuat en els últims anys. Aquest no ha estat homogeni, sinó que s’ha focalitzat en determinades zones segons el període. Així, en els darrers anys, aquest creixement s’ha centrat en els pobles propers a les pistes d’esquí i segons les previsions del PTPAPiA per l’any 2026, la tendència seguirà sent la mateixa.

Polynomial functors and trees

We explore the relationship between polynomial functors and trees. In the first part we characterise trees as certain polynomial functors and obtain a completely formal but at the same time conceptual and explicit construction of two categories of rooted trees, whose main properties we describe in terms of some factorisation systems. The second category is the category Ω of Moerdijk and Weiss. Although the constructions are motivated and explained in terms of polynomial functors, they all amount to elementary manipulations with finite sets. Included in Part 1 is also an explicit construction of the free monad on a polynomial endofunctor, given in terms of trees. In the second part we describe polynomial endofunctors and monads as structures built from trees, characterising the images of several nerve functors from polynomial endofunctors and monads into presheaves on categories of trees. Polynomial endofunctors and monads over a base are characterised by a sheaf condition on categories of decorated trees. In the absolute case, one further condition is needed, a projectivity condition, which serves also to characterise polynomial endofunctors and monads among (coloured) collections and operads.

Polynomial functors and polynomial monads

We study polynomial functors over locally cartesian closed categories. After setting up the basic theory, we show how polynomial functors assemble into a double category, in fact a framed bicategory. We show that the free monad on a polynomial endofunctor is polynomial. The relationship with operads and other related notions is explored.

Monads in double categories

We extend the basic concepts of Street's formal theory of monads from the setting of 2-categories to that of double categories. In particular, we introduce the double category Mnd(C) of monads in a double category C and dene what it means for a double category to admit the construction of free monads. Our main theorem shows that, under some mild conditions, a double category that is a framed bicategory admits the construction of free monads if its horizontal 2-category does. We apply this result to obtain double adjunctions which extend the adjunction between graphs and categories and the adjunction between polynomial endofunctors and polynomial monads.

Double adjunctions

We characterize double adjunctions in terms of presheaves and universal squares, and then apply these characterizations to free monads and Eilenberg-Moore objects in double categories. We improve upon an earlier result of Fiore-Gambino-Kock in [7] to conclude: if a double category with cofolding admits the construction of free monads in its horizontal 2-category, then it also admits the construction of free monads as a double category horizontally and vertically, and also in its vertical 2-category. We also prove that a double category admits Eilenberg-Moore objects if and only if a certain parameterized presheaf is representable. Along the way, we develop parameterized presheaves on double categories and prove a double Yoneda Lemma.

La Filosofia Política de Maquiavel a Locke (segles XVI i XVII)

Versió Word d'una pàgina web expositiva sobre la filosofia política entre els anys 1500 i 1700.

Participle Preposing and Other Related Phenomena in Old Spanish and Old Catalan

El participi i altres fenòmens relacionats en el Castellà i el Català antic

Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la Relevancia

Pronoms àtons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa yfinalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexossimples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retóricoacotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferenciade los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada,alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y,por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar lasrelaciones lógicas existentes entre las proposiciones