New framework for score segmentation and analysis in OpenMusic

We present new tools for the segmentation and analysis of musical scores in the OpenMusic computer-aided composition environment. A modular object-oriented framework enables the creation of segmentations on score objects and the implementation of automatic or semi-automatic analysis processes. The analyses can be performed and displayed thanks to customizable classes and callbacks. Concrete examples are given, in particular with the implementation of a semi-automatic harmonic analysis system and a framework for rhythmic transcription.

Recognition of online handwritten music symbols

Paper submitted to MML 2013, 6th International Workshop on Machine Learning and Music, Prague, September 23, 2013.

Historiografia del «Ball de Torrent»: de la moixiganga barroca al quadre de balls populars valencians (1692-1929)

El Ball de Torrent és una moixiganga dramàtica popular escenificada a la ciutat de València i altres indrets del País Valencià des de finals del segle XVII fins a principis del segle XX. Estava organitzada per agrupacions gremials, juntes d’hospitals o clavaris de festes i protagonitzada per personatges agrupats en comparses que representaven una paròdia sobre les relacions entre les estructures de poder i les classes populars. Tot i la variabilitat segons el moment històric, es conforma com una mescla de quadres amb danses, música i jocs teatrals. El ball interacciona de diverses formes amb algunes festes valencianes i és, probablement, una de les mostres de teatre de carrer més nostrades i menys estudiades de la València Moderna. En aquest article es realitza una revisió bibliogràfica crítica i una primera anàlisi historiogràfica.

Cap a una bibliografia musical de Màrius Torres

Com és ben sabut, en el cas del poeta lleidatà Màrius Torres (1910-1942), la relació entre la poesia i la música esdevé una vinculació essencial. Més enllà, la formació musical de Torres el va dur a musicar alguns poemes, on es barregen els trobadors medievals i els textos modernistes. Aquesta relació dual que estableix Torres amb la música ha generat al llarg dels anys una bibliografia específica que cal organitzar, definir i ampliar. Aquest article té la voluntat d’aportar un estat de la qüestió pel que fa a la bibliografia musical de Torres, no sols per les abundants referències a elements o aspectes musicals dins la seua obra, sinó també per la necessària revisió dels materials musicals manuscrits que hi conservem. Davant el projecte d’una edició de les seues obres completes, i com una mena de pas previ, el treball repassa les diferents aportacions que s’han fet des de la mort del poeta, així com les manifestacions musicals que ha generat la seua obra.

La música como lenguaje de las emociones. Un análisis empírico de su capacidad performativa

Esta investigación estudia la relación entre las emociones y la música. Se efectúa un diseño de test-retest donde los individuos expresan qué música escucharían según estados de ánimo, para posteriormente pedir a una segunda muestra, distinta a la anterior, que valore en qué grado considera que dichas canciones expresan esos mismos estados de ánimo. Se ha efectuado un análisis de los rasgos musicales de dichas canciones. Se concluye que tanto en las emociones como en los rasgos musicales existe una dimensionalidad subyacente. En el caso de las emociones corresponde con las propuestas del diferencial semántico. En los rasgos musicales, se determinan dos dimensiones aún sin etiquetar teóricamente. Finalmente, se muestra la relación empírica entre rasgos musicales y emociones mediante un modelo estructural de medición.

Las TIC y el profesorado de música de los centros de educación secundaria de la provincia de Castellón

Esta investigación se planteó con el fin de determinar el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) por parte del profesorado de Música de los centros Educación Secundaria de la provincia de Castellón y conocer la formación y la actitud de este profesorado con respecto al uso y las potencialidades de estas herramientas en el ámbito educativo. Los resultados revelaron que el 96,88% utilizan frecuentemente las TIC, el 87,5% tienen un nivel medio en cuanto al grado de formación y que tanto este como el uso de estas herramientas están relacionados con la integración de Internet en la dinámica del aula.