Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).

The little-studied cluster Berkeley 90 I. LS III +46 11: a very massive O3.5 If* + O3.5 If* binary

Context. It appears that most (if not all) massive stars are born in multiple systems. At the same time, the most massive binaries are hard to find owing to their low numbers throughout the Galaxy and the implied large distances and extinctions. Aims. We want to study LS III +46 11, identified in this paper as a very massive binary; another nearby massive system, LS III +46 12; and the surrounding stellar cluster, Berkeley 90. Methods. Most of the data used in this paper are multi-epoch high S/N optical spectra, although we also use Lucky Imaging and archival photometry. The spectra are reduced with dedicated pipelines and processed with our own software, such as a spectroscopic-orbit code, CHORIZOS, and MGB. Results. LS III +46 11 is identified as a new very early O-type spectroscopic binary [O3.5 If* + O3.5 If*] and LS III +46 12 as another early O-type system [O4.5 V((f))]. We measure a 97.2-day period for LS III +46 11 and derive minimum masses of 38.80 ± 0.83 M⊙ and 35.60 ± 0.77 M⊙ for its two stars. We measure the extinction to both stars, estimate the distance, search for optical companions, and study the surrounding cluster. In doing so, a variable extinction is found as well as discrepant results for the distance. We discuss possible explanations and suggest that LS III +46 12 may be a hidden binary system where the companion is currently undetected.