Orientacions per a l’ús de la guia Psicologia evolutiva 3-6: de la teoria a la pràctica

A continuació s’indiquen algunes orientacions dirigides a facilitar la comprensió i l’ús d’aquesta guia, tant per als estudiants com per als docents. La guia consta de set capítols: capítol 1, “Fitxes de pràctiques” composta per 12 pràctiques; capítol 2, “Estudi de casos pràctics” compost per 13 casos; capítol 3, “Estils de referència”; capítol 4, “Dinàmica de grups”; capítol 5, “Sistema d’avaluació”; capítol 6, “Bibliografia general” i un capítol 7 d’annexos.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 1: Introducció

Introducció als sistemes d'informació. Concepte d'empresa. Classificació d'empreses. Estructures organitzatives.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 2: Sistemes d'informació

Definició de sistemes d'informació. Components d'un sistema d'informació. El cicle de vida d'un sistema d'informació.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 3: Processos

Gestió per processos.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 4: Procés de producció

Procés de producció. Definició. Elements. Planificació de requeriments.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 5: Procés de comercialització

Procés de comercialització. Model de diagrama de flux de dades.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 6: Procés de cobraments i pagaments

Procés de cobraments i pagaments.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 7: Processos financers

Procés financer. Comptabilitat. Balanços.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 7.1: Processos financers. Continuació

Procés financer. Assentaments comptables especials. Anàlisi d'estats financers.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 8: Procés de recursos humans

Procés de recursos humans. Selecció. Contractació. Nòmines.

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 9: Creació empresa

Creació d'empreses. Activitat del negoci. Anàlisi de mercat. Màrqueting i comercialització.

La integració conceptual o blending i l’arc de Sant Martí: vers una semàntica cognitiva diacrònica i cultural

Aquest article fa un estudi onomasiològic de les denominacions de l’arc de Sant Martí en una perspectiva diacrònica, de contacte de llengües (català, occità, aragonès, etc.) i segons la teoria de la integració conceptual o blending. Planteja la necessitat que la semàntica diacrònica cognitiva faça pròpia l’orientació cultural (fonamentalment, antropològica, històrica social i cultural) i semiòtica.

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

Noves (i velles) didàctiques per a ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Aquest article parteix de la hipòtesi inicial que les eines TIC presenten un gran potencial per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura, però que aquesta potencialitat (COLL: 2008) només es pot fer efectiva quan es fonamenta en una sòlida formació del professorat i quan l'ús de les TIC s'integra en metodologies actives que atorguen el protagonisme a l'estudiant i que se centren en l'acompanyament al llarg del procés, com els treballs per projectes o les seqüències didàctiques (SD) (CAMPS: 1994). Per desenvolupar aquest plantejament, primerament argumentaré la necessitat d'una formació dels docents que ha d'incloure tant la integració de les eines i dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast, com els coneixements sobre els continguts que volem ensenyar i els coneixements pedagògics sobre com s'ensenya i com s'aprèn. I, tot seguit, em centraré en les característiques de les SD i en les possibilitats que obren per integrar els avenços que la recerca en didàctica de la llengua i de la literatura ha posat de manifest, i defensaré que són el millor marc per a un ús significatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.