Bibliografía especializada sobre Traducción e Interpretación: la revista MonTI (Universidades de Alicante, Jaume I y València) (2009-2015)

Este artículo bibliográfico propone una panorámica de MonTI (Monografías de Traducción e Interpretación), una revista académica anual nacida en 2009 y publicada conjuntamente por las tres universidades públicas que ofrecen un grado en Traducción e Interpretación en la Comunidad Autónoma Valenciana.

Els musulmans i l'Islam vistos com a alteritat en el ‘Llibre dels Feits’

Aplicación de la óptica de análisis de la alteridad a la mención del islam y al papel concedido a los musulmanes en el "Llibre dels Feits" de Jaume I. Se indican propuestas para una aplicación sistemática de esta metodología de trabajo y se ponen bastantes ejemplos de la misma.

Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).

Pràctica 9: Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'entorn escolar

Les conseqüències educatives del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de la utilització d’aquestes als centres escolars és objecte d’un intens debat per la influència que tenen en el desenvolupament infantil. En l’etapa de 3 a 6 anys, els aspectes emocionals i de relació amb els iguals són fonamentals per a l’evolució dels xiquets i xiquetes; per aquest motiu l’ús de les TIC ha de fer-nos reflexionar sobre les interaccions socials que es generen o s’esbiaixen, a més d’analitzar la capacitat d’utilització d’aquestes, de forma creativa i responsable. En l’entorn escolar, les TIC es poden usar simplement per a transmetre informació totalment elaborada i fomentar una resposta passiva o repetitiva de part de l’alumnat o, per contra, la utilització de les TIC pot convertir-se en un instrument significatiu en el procés d’aprenentatge infantil. La presència i el impacte de les TIC és una realitat en la vida social i per aquest motiu també les trobem en l’àmbit educatiu. Una anàlisi rigorosa del seu ús serà fonamental per a fomentar un desenvolupament social i cognitiu adequat en els xiquets i xiquetes.

Pràctica 7. Història de vida personal, familiar i social

La incorporació per primera vegada d’un infant a l’escola és un dels esdeveniments més acuradament planificats i programats des de l’administració educativa i les institucions. Així, l’Ordre de 24 de juny de 2008 de la Conselleria d’Educació, sobre l’avaluació en l’etapa d’Educació Infantil, regula l’avaluació en aquesta etapa i estableix els documents oficials que formen part de l’historial educatiu que s’inicia en el començament de l’escolarització dels xiquets i xiquetes i els acompanyarà i completarà amb altres informes al llarg de les diferents etapes educatives. L’article 7 de l’esmentada Ordre destaca que, al començament de l’escolarització, el centre iniciarà l’historial educatiu de cada xiquet, que constarà, entre altres documents, d’un qüestionari d’inici de l’escolaritat segons l’annex I de l’Ordre. Aquest qüestionari s’emplenarà amb les dades obtingudes en una entrevista inicial que els tutors realitzaran amb cadascuna de les famílies durant el mes de setembre tant en l’inici del primer com en el segon cicle (art. 9) d’educació infantil. En aquesta entrevista apareixen factors i variables personals i contextuals a tenir en compte a l’hora d’iniciar el procés educatiu amb els infants.

La font de l’editio princeps d’Ausiàs March

Els stemmata codicum d’Amadeu Pagès i de Robert Archer ofereixen, com els autors mateixos preveien, resultats amb caràcter provisional i aproximat fins que no es revisen les relacions genealògiques de cadascun dels poemes i de cadascun dels cançoners d’Ausiàs March, de manera individual i completa. A partir d’aquesta premissa, aquest treball analitza els vincles de l’editio princeps marquiana a partir de la revisió de tots els poemes que conté, la qual cosa ha permés reinterpretar el seu lloc en l’stemma codicum i determinar la seua transcendència per a la tradició de March, ja que la seua font és propera a l’original i prèvia a la divisió en les principals branques textuals.

El Castellar d’Elx: enigma, proyecto, documento

El proyecto de investigación arqueológica sobre el yacimiento ilicitano del Castellar d’Elx tiene como objetivo documentar, quizá, uno de los yacimientos arqueológicos más interesantes, controvertidos y olvidados que el panorama de la arqueología islámica puede ofrecer en la provincia de Alicante. La investigación ha sido impulsada por el Museo Arqueológico de Alicante (MARQ), con la participación de la Universidad de Alicante y el apoyo del Museo Arqueológico y de Historia de Elche (MAHE). Su objetivo primordial es la explicación histórica del asentamiento a la luz de los convulsos procesos de la formación de una sociedad islámica entre los siglos VIII y X, entre los que se sitúa la problemática de la localización del topónimo árabe al-‘Askar (el campamento), citado por el geógrafo oriental al-Ya’qûbi en su obra Kitab al-buldan, fechada a finales del siglo IX.

Reflexions al voltant del fòrum de debat «Literatura i identitats: personals i col·lectives»

Aquest article recull les aportacions abocades al voltant de la literatura com a eina per construir les identitats, personals (de gènere i/o sexual) i col·lectives (i/o nacionals) en el fòrum de debat del II Simposi d’Ensenyament de la Literatura i la Llengua. A partir de la proposta de diverses preguntes bastírem ponts de conversa referents a qüestions com ara la formació del professorat en qüestions de gènere, l'explicitació o no a l'aula les diverses formes de desig sexual, el trencament dels tòpics masculí/femení, el paper cabdal de l'etnopoètica com a eina per construir la identitat nacional o la delimitació i popularització dels símbols i mites col·lectius. El text inclou també propostes de textos per a treballar a l'aula els aspectes sobre els quals reflexionem.