Daniel Rubio Sánchez y su época. Albacete 1910-1920

Monografía dedicada a la obra del arquitecto Daniel Rubio Sánchez en la ciudad de Albacete durante su desempeño en la misma como Arquitecto Municipal. El libro ordena su producción en "Obras notables que permanecen", "Obras notables desaparecidas", "Obras menores" y "Obras públicas". Aporta, además, un listado de todas sus obras por orden cronológico y un capítulo de sus actuaciones urbanísticas. El Museo Municipal de la Cuchillería, editor del libro, lo encargó por ser su sede, la casa de Joaquín Hortelano, una obra de este arquitecto.

Corpus Use and Learning to Translate, almost 20 years on

It is almost 20 years since a series of conferences known as CULT (Corpus Use and Learning to Translate) started. The first and second took place in Bertinoro, Italy, back in 1997 and 2000, respectively. The third was held in 2004 in Barcelona, and the fourth in 2015 in Alicante. Each was organized by a few enthusiastic lecturers and scholars who also happened to be corpus lovers. Guy Aston, Silvia Bernardini, Dominic Stewart and Federico Zanettin, from the Universitá di Bologna; Allison Beeby, Patricia Rodríguez-Inés and Pilar Sánchez-Gijón, from the Universitat Autònoma de Barcelona; and Daniel Gallego-Hernández, from the Universidad de Alicante, organized CULT conferences in the belief that spreading the word about the usefulness of corpora for teaching and professional translation purposes would have positive results.

La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft

Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l’obra A les muntanyes de la follia de Howard Phillips Lovecraft i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una comparativa que té per finalitat mostrar com Howard Phillips Lovecraft inicia una evolució en el gènere de por (basada en la introducció de la versemblança en les narracions d’aquest gènere a través d’un racionalisme que connecta amb exactitud tots els elements de la narració, tot introduint una realitat que contrasta amb allò sobrenatural i crea la por als ulls del lector) que és assumida per Sánchez Piñol en alguns aspectes i transgredida en altres. Així, aquest darrer autor traspassa la frontera infranquejable entre humans i monstres que planteja Lovecraft en humanitzar el monstre, tot atribuint-li qualitats físiques i psicològiques humanes. Una acció que ocasiona un sentiment d’empatia dels personatges humans envers els monstres que derivarà, en última instància, en un intent d’aproximació d’aquests al monstre. O, dit d’una altra manera, en una aproximació de l’ésser humà a l’obscuritat, espai que, lluny de ser perniciós per aquest, l’ajudarà a assolir un coneixement aprofundit de si mateix. Una característica del text de Sánchez Piñol que atorga a La pell freda (i a la major part de l’obra de l’autor) un important valor antropològic i sociològic que pot salvaguardar la narrativa de por de la tendència a desaparèixer que experimenta en una societat cada cop més marcada per l’escepticisme.

Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas: records d'un ahir

Es tracta d'un treball que vol estudiar "Matèria de Bretanya" de Carmelina Sánchez-Cutillas des de l'òptica del seu contingut documental i memorialístic, tot sintetitzant la bibliografia existent sobre el tema i aportant-hi una visió personal.