Propostes d'intervenció en la Glorieta d'Elx en la celebració del primer centenari de la formació d'aquest espai públic. Llonja de la Plaça de Baix, 3-31 d'agost del 1990

En este opúsculo se presentan el texto y los dibujos de las cuatro propuestas de reconstrucción de la Glorieta de Elche (uno de los espacios urbanos centrales más emblemáticos de la ciudad), proyectadas por el arquitecto municipal Gaspar Jaén i Urban en 1990 y sometidas a la opinión de la ciudadanía. De este anteproyecto salió el documento proyectual definitivo que sirvió para las obras realizadas en la Glorieta en 1995-1996. Esta actuación se inscribía dentro de la política de los ayuntamientos españolas en las décadas de los ochenta y primeros noventa de recualificar "democráticamente" el espacio urbano asolado por la especulación de los años sesenta y setenta, durante el franquismo.

Estudio de los elementos que configuran la guía docente, como material de trabajo, en la adaptación al sistema europeo de créditos (ECTS) para la docencia universitaria

El objetivo del trabajo es adaptar la asignatura de Psicología de la Educación y del Desarrollo en Edad Escolar al sistema de créditos europeos, mediante un análisis de lo que creemos que la sociedad demanda al futuro maestro y que se concreta en un perfil académico-profesional del que se derivan unos objetivos y competencias a conseguir. Así como la forma más adecuada de llegar a ellos (metodología, recursos materiales, etc.) respetando las características de cada alumno. Finalmente elaboramos una propuesta de evaluación de aprendizaje utilizando varias estrategias que nos permiten obtener información respecto al proceso seguido por el alumnado y del nivel de aprendizaje alcanzado. Todo esto nos ha llevado a concluir nuestra propuesta educativa a modo de guía docente, que pretende servir al docente para orientar el proceso de enseñanza y al alumnado para optimizar su aprendizaje y conseguir sus objetivos.

Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic acadèmic col·laborativament

El coneixement de la ciència i la tècnica es representa i es transfereix a través de paraules que tenen un significat especialitzat, precís i concís. L’accés al coneixement especialitzat permet l’ús adequat de la terminologia. Treballar el llenguatge juntament amb el coneixement científic des dels inicis és crucial. En el projecte «Jugant a definir la ciència» (I i II) partim del supòsit que les bases del coneixement especialitzat es comencen a adquirir en els primers anys de vida d’una persona. El nostre objecte d’estudi és presentar recursos per treballar col·laborativament paraules bàsiques de la ciència a l’escola com ara aigua, espai, estrella, cervell, gel, mort, sol, calor, velocitat, aire, vida, etc. Enguany, el projecte ha saltat a la xarxa. En aquest article presentem, a més, la plataforma digital, «El club lèxic», que fomenta el treball col·laboratiu.

Yo, para esto, Hermosura: a ver y ser vista voy

Presentación para el catálogo de la exposición de fotografías de arquitectura de Daniel Sirvent titulada "East/West. A working-class housing taxonomy", mostrada en el Centro de Arte L'espai de Alicante, España, del 15 de enero al 20 de febrero de 2015.

La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft

Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l’obra A les muntanyes de la follia de Howard Phillips Lovecraft i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una comparativa que té per finalitat mostrar com Howard Phillips Lovecraft inicia una evolució en el gènere de por (basada en la introducció de la versemblança en les narracions d’aquest gènere a través d’un racionalisme que connecta amb exactitud tots els elements de la narració, tot introduint una realitat que contrasta amb allò sobrenatural i crea la por als ulls del lector) que és assumida per Sánchez Piñol en alguns aspectes i transgredida en altres. Així, aquest darrer autor traspassa la frontera infranquejable entre humans i monstres que planteja Lovecraft en humanitzar el monstre, tot atribuint-li qualitats físiques i psicològiques humanes. Una acció que ocasiona un sentiment d’empatia dels personatges humans envers els monstres que derivarà, en última instància, en un intent d’aproximació d’aquests al monstre. O, dit d’una altra manera, en una aproximació de l’ésser humà a l’obscuritat, espai que, lluny de ser perniciós per aquest, l’ajudarà a assolir un coneixement aprofundit de si mateix. Una característica del text de Sánchez Piñol que atorga a La pell freda (i a la major part de l’obra de l’autor) un important valor antropològic i sociològic que pot salvaguardar la narrativa de por de la tendència a desaparèixer que experimenta en una societat cada cop més marcada per l’escepticisme.

Taller de revistes digitals com a eina didàctica: de l’ensenyament no universitari a la universitat

El novembre de 2014 el CEFIRE d’Alacant organitzà el I Taller d’Intercanvi d’Experiències per a l’elaboració i divulgació de revistes digitals, hereu de la I i II Jornadas de Prensa en los IES de Alicante que es celebraren els anys 2007 i 2011. Aquest taller tingué com a objectius, entre d’altres, divulgar i intercanviar experiències didàctiques relacionades amb revistes digitals entre centres de diversos nivells, afavorir la creació de projectes educatius cooperatius mitjançant les revistes digitals o establir les bases que permeteren la creació d’una xarxa col·laborativa de revistes digitals. A banda de palesar les diverses propostes dels centres escolars i la incorporació de la revista escolar tradicional al món digital, d’aquella experiència, i parant sobretot atenció al darrer dels objectius citat, ha sorgit la xarxa en docència universitària “Taller de revistes digitals com a eina didàctica: de l’ensenyament no universitari a la universitat”, amb l’objectiu d’aprofundir en les possibilitats didàctiques de les revistes digitals tant pel que fa a l’alumnat no universitari com en les diverses titulacions que ofereix la Universitat d’Alacant. A més de compartir experiències i fomentar l’aprenentatge col·laboratiu de l’alumnat i del professorat implicats, aquesta xarxa en docència universitària vol articular-hi un espai digital permanent en que es puguen recopilar les revistes digitals dels diversos centres educatius.