Vicenç Albertí i la reescriptura del teatre popular espanyol de l’últim terç del segle XVIII. A propòsit d’El criat de les obligacions i altres obres

Aquesta comunicació s’emmarca en la realització del projecte «La literatura catalana en el ochocientos: liberalismo, renaixença(ces), modernidad» (MCI, FFI2008-01548/FILO).

“I'm not the woman I was”: Women´s perceptions on the effects of fibromyalgia on private life

In this qualitative study we explored how gender shapes the women´s experiences of living with Fibromyalgia and how it affects their private lives. Through thematic analysis of data from 13 in-depth interviews in Spain, we identified 7 themes which reflect that these women feel remorse and frustration for not being able to continue to fulfil the gender expectation of caring for others and for the home. This research contributes to a better understanding into what suffering from fibromyalgia implies for women and provides insights into how family and providers can support women with fibromyalgia in order to achieve a beneficial lifestyle.

De les Clarisses al Salvador: migdia i llevant de la Vila d’Elx, arquitectura i urbanisme. Gaspar Jaén i Urbàn, Instituto Alicantino de Cultura, «Juan Gil-Albert», Alicante, 2012, 360 páginas + ilustraciones, ISBN: 978-84-7784-613-0, http://www.ua.es/personal/gaspar.jaen/index.htm

Reseña de Libro publicada en EGA Revista de Expresión Gráfica nº 27

Benimantell i la Vall de Guadalest en el període andalusí, segles VIII-XV

La realizació d’aquest treball s’inclou en el marc del Projecte DIGICOTRACAM, en el si del Programa Prometeu de la Generalitat Valenciana per a Grups de Recerca d’I+D d’Excel·lència, ref. PROMETEO-2009-042, tot això desenvolupat dintre del Projecte IVITRA (http://www.ivitra.ua.es ).

La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft

Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l’obra A les muntanyes de la follia de Howard Phillips Lovecraft i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una comparativa que té per finalitat mostrar com Howard Phillips Lovecraft inicia una evolució en el gènere de por (basada en la introducció de la versemblança en les narracions d’aquest gènere a través d’un racionalisme que connecta amb exactitud tots els elements de la narració, tot introduint una realitat que contrasta amb allò sobrenatural i crea la por als ulls del lector) que és assumida per Sánchez Piñol en alguns aspectes i transgredida en altres. Així, aquest darrer autor traspassa la frontera infranquejable entre humans i monstres que planteja Lovecraft en humanitzar el monstre, tot atribuint-li qualitats físiques i psicològiques humanes. Una acció que ocasiona un sentiment d’empatia dels personatges humans envers els monstres que derivarà, en última instància, en un intent d’aproximació d’aquests al monstre. O, dit d’una altra manera, en una aproximació de l’ésser humà a l’obscuritat, espai que, lluny de ser perniciós per aquest, l’ajudarà a assolir un coneixement aprofundit de si mateix. Una característica del text de Sánchez Piñol que atorga a La pell freda (i a la major part de l’obra de l’autor) un important valor antropològic i sociològic que pot salvaguardar la narrativa de por de la tendència a desaparèixer que experimenta en una societat cada cop més marcada per l’escepticisme.

Pintors de la Festa: Albert Agulló

Este artículo se acerca en clave poética a la producción del pintor y dibujante ilicitanto Albert Agulló i Martínez (n. 1931), en concreto a su obra artística inspirada por el drama sacro-litúrgico tardomedieval conocido como Festa o Misteri d'Elx. Sirve como introducción a una antología de dibujos y pinturas sobre este tema incluida en el mismo número de la revista.