The role of children in the traditional religious house-blessing rite of Salpassa in north-eastern Spain

Salpassa denotes the blessing of houses, land, and other belongings, carried out during Easter week and Resurrection (Easter) Sunday in the Valencia–Catalonia linguistic region of north-eastern Spain. Although it is now remembered mostly as a consecrating ceremony or a religious rite, recent field research has shown that a playful element, carried out by children through their songs and other activities, was also an important aspect of the traditional Salpassa.

The Vetlatori Dance: "Little Angels go to Heaven"

This paper discusses the vetlatori dance performed on the occasion of a baptised infant's death in the Valencia region of Spain until about fifty years ago. Analyses of historical sources that emphasise the noble spirituality of the vetlatori dance are shown to be based on romantic views of traditional culture and emotions related to the loss of an infant, rather than on authentic information. Ethnographic and ethnomusicological data are presented to illustrate that the music and dances performed during the vetlatori dance were meant for entertainment rather than for spiritual impact. Recourse is also had to oral sources, particularly interviews carried out in the 1960s and 1980s with former infant wake participants who experienced the vetlatori dance, and who confirmed the popular nature of the music, song, and dances that were performed. Analysis of written sources and of the choreographic and musical characteristics of the dance also shows that the kind of music performed was typical of festive celebration in the Valencia region. Functional outcomes for such wakes are also proposed.

Women's Songs. The Lullaby in the Spanish Autonomous Region of Valencia

A lullaby is a song performed almost exclusively by women in all cultures to make children fall asleep. But traditional lullaby singing has declined due to social change. This study analyzes its structure and content thoroughly and aspects of this tradition providing information on usage, customs, themes and types of melody, and reflecting the importance of this form of cultural expression.

Panoràmica de la folklorística valenciana: autors, períodes, textos i contextos

En aquest estudi es fa un repàs a la història de la folklorísica valenciana a través de quatre períodes. Entre 1873 i 1912, la recol·lecció folklòrica està encara molt lligada a la creació literària. Entre 1912 i 1939, s’hi poden trobar els primers intents d’institucionalització i l’emancipació del folklore com a disciplina. Durant el franquisme, de 1939 a 1975, es truncarien molts esforços previs, encara que apareixerien figures individuals rellevants i interessants campanyes per al folklore musical. Finalment, des de 1975 a l’actualitat s’observa un gran salt qualitatiu i quantitatiu pel que fa a la recol·lecció i la recerca folklòrica.

Etnopoètica catalana: panoràmica històrica, implicacions universals i perspectives contemporànies

L’etnopoètica, entesa com «la branca del folklore que estudia l’art verbal» és, sens dubte, una disciplina emergent en l’àmbit dels estudis filològics catalans. Arran de la creació del Grup d’Estudis Etnopoètics, auspiciat l’any 2004 per diversos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat d’Alacant i la Universitat de les Illes Balears, hi hem assistit en les últimes dues dècades a un contumaç procés de reivindicació, dignificació, modernització, sistematització, planificació, institucionalització, coordinació, producció, difusió, internacionalització i —en definitiva— vivificació d’estudis que paren atenció al complex univers de la literatura popular de transmissió oral.