Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic acadèmic col·laborativament

El coneixement de la ciència i la tècnica es representa i es transfereix a través de paraules que tenen un significat especialitzat, precís i concís. L’accés al coneixement especialitzat permet l’ús adequat de la terminologia. Treballar el llenguatge juntament amb el coneixement científic des dels inicis és crucial. En el projecte «Jugant a definir la ciència» (I i II) partim del supòsit que les bases del coneixement especialitzat es comencen a adquirir en els primers anys de vida d’una persona. El nostre objecte d’estudi és presentar recursos per treballar col·laborativament paraules bàsiques de la ciència a l’escola com ara aigua, espai, estrella, cervell, gel, mort, sol, calor, velocitat, aire, vida, etc. Enguany, el projecte ha saltat a la xarxa. En aquest article presentem, a més, la plataforma digital, «El club lèxic», que fomenta el treball col·laboratiu.

Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan

The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.

Com fer lectors de poesia en secundària

En aquest article es presenten una sèrie d’activitats pràctiques i de reflexions amb el propòsit de fer lectors de poesia a Secundària, tot un repte per al professorat. S’hi insisteix en la necessitat de treballar a l’aula textos poètics per descobrir una altra forma d'utilitzar el llenguatge, vinculada al joc del ritme i la rima de les paraules, i perquè la poesia és indispensable per al desenvolupament intel·lectual i afectiu. Es pretén així facilitar experiències gratificants per ajudar el nostre alumnat a descobrir el gust per la lectura, l'escriptura i la dramatització de textos poètics.

L'adquisició del paràmetre del subjecte nul en català

Aquest treball s'enquadra dintre de la disciplina de l'adquisició del llenguatge, encarregada d'estudiar els diferents processos que l'ésser humà du a terme en el desenvolupament de la parla. En aquest cas, s'estudiarà l'adquisició del subjecte nul en català, i es partirà de la següent qüestió: els xiquets catalanoparlants menors de 5 anys, han fixat correctament el paràmetre del subjecte nul? Per resoldre aquesta qüestió, partirem de la hipòtesi del VEPS (Very Early Parmeter Settings), que afirma que els paràmetres (una de les dimensions de la variació estructural del llenguatge humà) es fixen abans de l'estadi de dues paraules. Per realitzar l'estudi, comptabilitzarem els subjectes nuls en frases subordinades i no subordinades per a 4 adults i 8 xiquets parlants del català, material que extraurem de la base de dades CHILDES. Finalment compararem els nostres resultats amb els de l'anglés de Valian (1991), llengua que no admet l'omissió de subjecte.

L'ús de la llengua valenciana a la Il·lustració: la figura de Carles Ros

L'arribada de la nova dinastia borbònica va suposar a nivell cultural la desaparició oficial del valencià en el llenguatge de l'administració i un retrocés de la llengua en tots els àmbits d'ús. El notari valencià Carles Ros va ser un ferm defensor de la llengua en un context poc favorable, com així ho demostra a les seues obres. Gran part de la seua producció literària, la qual inclou tractats gramaticals i lexicogràfics, vocabularis, obres apologètiques, col·loquis i romanços, està dedicada a defensar i promoure el valencià, així com facilitar-ne el seu coneixement.