El qüestionari com a instrument de valoració de l'activitat física.

Resumen tomado del autor

La alteración de los hábitos físicos, la aparición del sedentarismo como una tendencia general en los países desarrollados, la manifestación de las denominadas enfermedades hipocinéticas relacionadas con este incremento del sedentarismo, han reunido esfuerzos para profundizar, analizar e investigar los beneficios que la actividad física comporta para la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos. La dificultad de evaluar la actividad física con herramientas adecuadas, con métodos estandarizados y precisos, se ha convertido en un elemento de análisis, estudio e investigación constantes. Hasta finales del siglo XX se han desarrollado refinamientos significativos en el diseño de los cuestionarios mencionados -objeto de este análisis-, y también en los cuestionarios denominados procedimientos de autoinforme, la utilización de los cuales se ha vuelto más sofisticada. Se han revisado los principales: el diario, los cuestionarios de recuerdo de las actividades físicas, los cuestionarios sobre los antecedentes de la actividad física y los llamados de orden general. Finalmente, se considera que los diversos procedimientos de autoinforme se adecuan a cada tipo de investigación, a la población objeto de estudio y a la disponibilidad de recursos humanos y materiales. Los trabajos publicados hasta 2001 permiten obtener datos de enorme interés sobre la relación entre actividad física y salud.

L'alteració dels hàbits físics, l'aparició del sedentarisme com una tendència general als països desenvolupats, la manifestació de les denominades malalties hipocinètiques relacionades amb aquest increment del sedentarisme, han aplegat esforços per aprofundir, analitzar i investigar els beneficis que l'activitat física comporta per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La dificultat d'avaluar l'activitat física amb eines adequades, amb mètodes estandarditzats i precisos, ha esdevingut un element d'anàlisi, estudi i investigació constants. Fins a finals de segle XX s'han desenvolupat refinaments significatius en el disseny dels qüestionaris esmentats -objecte d'aquesta anàlisi-, i també en els qüestionaris denominats procediments d'autoinforme, la utilització dels quals s'ha tornat més sofisticada. S'han revisat els principals: el diari, els qüestionaris de record de les activitats físiques, els qüestionaris sobre els antecedents de l'activitat física i els anomenats d'ordre general. Finalment, es considera que els diversos procediments d'autoinforme s'adeqüen a cada mena d'investigació, a la població objecte d'estudi i a la disponibilitat de recursos humans i materials. Els treballs publicats fins 2001 permeten obtenir dades d'enorme interès sobre la relació entre activitat física i salut. Resum pres de l'autor.