El finançament de la premsa carlina lleidatana : recursos econòmics i publicitat

En el següent article es pretén analitzar els mecanismes que va emprar la premsa doctrinal carlina al llindar del segle XIX amb el XX per a autofinançar-se. Ho exemplifiquem en dos diaris lleidatans –El Almogávar Leridano i El Loredan- dirigits, respectivament, per Salvador Morales i Roger de Llúria. D’ambdòs ens interessa especialment la publicitat, font principal dels ingressos, que hi inserien així com la seva ubicació en els diaris citats. Aquestes connoten els trets essencials d’una tipologia de premsa essencialment partidista, ideològica i política cada cop més allunyada dels postulats i la gestió empresarials dels grans mitjans de comunicació escrits.

En el siguiente artículo se pretende analizar los mecanismos empleados en la prensa doctrinal carlina en el umbral del siglo XIX con el XX para autofinanciarse. Lo ejemplificamos en dos diarios leridanos – El Almogávar Leridano y El Loredan- dirigidos, respectivamente, por Salvador Morales y Roger de Llúria. De ambos nos interesa especialmente la publicidad, fuente principal de los ingresos que ingresaban, así como su ubicación en los diarios citados. Estas connotan los rasgos esenciales de una tipología de prensa esencialmente partidista, ideológica y política cada vez más alejada de los postulados y de las gestiones empresariales de los grandes medios de comunicación escritos.

The following article aims to analyze the mechanisms used by the doctrinal Carline press at the end of the 19th century and beginning of the twentieth in order to finance themselves. We will exemplify it with two newspapers from Lleida –El Almogávar Leridano and El Loredan- directed by Salvador Morales and Roger de Llúria respectively. We are especially interested in their advertisements -their main source of income-, the publicists’ origins and their location in the cited newspapers. They both connote the essential features of a press typology essentially biased, ideological and political, which is moving away from the postulates and the business management of the most important written media.