Generational effects on adult height in individual heterogeneity

As adult height is a well-established retrospective measure of health and standard of living, it is important to understand the factors that determine it. Among them, the influence of socio-environmental factors has been subjected to empirical scrutiny. This paper explores the influence of generational (or environmental) effects and individual and gender-specific heterogeneity on adult height. Our data set is from contemporary Spain, a country governed by an authoritarian regime between 1939 and 1977. First, we use normal position and quantile regression analysis to identify the determinants of self-reported adult height and to measure the influence of individual heterogeneity. Second, we use a Blinder-Oaxaca decomposition approach to explain the `gender height gap¿ and its distribution, so as to measure the influence on this gap of individual heterogeneity. Our findings suggest a significant increase in adult height in the generations that benefited from the country¿s economic liberalization in the 1950s, and especially those brought up after the transition to democracy in the 1970s. In contrast, distributional effects on height suggest that only in recent generations has ¿height increased more among the tallest¿. Although the mean gender height gap is 11 cm, generational effects and other controls such as individual capabilities explain on average roughly 5% of this difference, a figure that rises to 10% in the lowest 10% quantile.

- La comprensió dels determinants de l'estatura dels adults és una qüestió important en tant que constitueix una mesura retrospectiva de l'estat de salut i del nivell de vida de les persones. Entre els diferents determinants de l'alçada i l'impacte dels factors socio-ambientals, en particular, són un motiu principal de recerca entre els experts. Aquest article analitza empíricament la influència dels efectes generacionals (ambientals) sobre l'alçada dels adults tenint present l'específica heterogeneïtat individual i de gènere. La base de dades utilitzada és l¿Enquesta Nacional de Salut de 2003 (qüestionari d¿adults) representativa de la població espanyola. Primer, mitjançant anàlisi de regressió per MCO i Regressió Quantílica es tracta d¿estudiar els determinants de l¿alçada declarada dels individus i de mesurar la influència de l¿heterogeneïtat individual. Segon, s¿utilitza el mètode de descomposició de Blinder-Oaxaca per explicar i descompondre el diferencial d¿alçada per gènere i la seva distribució amb el propòsit de mesurar la influència de l¿heterogeneïtat en aquest "gap". Els nostres resultats suggereixen una expansió significativa de l¿estatura dels adults d¿aquelles generacions que es varen beneficiar de la liberalització econòmica del país en la dècada dels anys 50 i, especialment, d¿aquelles cohorts nascudes després de l¿arribada de la democràcia. Per altra banda, els nostres resultats assenyalen que, pel cas de les generacions més joves, l¿alçada ha crescut força més entre els més alts. Si bé el diferencial mitjà home/dona en alçada s¿estima en 11 cm, els efectes generacionals i altres controls, com ara les capacitats dels individus, explicarien aproximadament un 5% d¿aquest "gap"; si bé aquesta porció s¿eleva fins el 10% en el percentil més baix de la distribució.