Adherencia a las guías de práctica clínica en el manejo intrahospitalario y al alta de los pacientes ingresados por síndrome coronario agudo. Influencia en la evolución.

El objetivo principal de este trabajo es evaluar el manejo intrahospitalario y al alta del SCA, para evaluar el grado de adherencia a las guías clínicas y ver su efecto en la evolución. Para ello realizamos registro continuo de pacientes consecutivos incluyendo los hospitalizados con diagnóstico de SCA y dolor torácico a estudio (DTE). Se ha realizado una primera evaluación durante el ingreso hospitalario y posteriormente al mes, 3 y 6 meses. Con respecto a los resultados y conclusiones destacar en primer lugar que la mayoría de los pacientes ingresados con el diagnóstico de dolor torácico a estudio muestran una baja probabilidad de cardiopatía isquémica. En el SCACEST la adherencia en cuanto a las recomendaciones de coronariografía y reperfusión son seguidas de acuerdo a otros registros publicados en la literatura. Se aprecia un manejo poco invasivo del SCASEST con porcentajes muy reducidos de cateterismo precoz en las primeras 24 horas en pacientes de riesgo moderado-alto. El tiempo de isquemia es uno de los aspectos claramente a mejorar en nuestro medio, en los dos tipos de SCA. En lo referido al manejo farmacológico, la adherencia a las recomendaciones es muy alta, incluso superior a las objetivadas en estudios publicados. En los pacientes con eventos cardiacos en el seguimiento se aprecia un manejo más conservador sin optar por una estrategia diagnóstico-terapéutica precoz, y un empleo menor de los fármacos de primera línea para la prevención secundaria de eventos coronarios.

L'objectiu principal d'aquest treball és avaluar el maneig intrahospitalari i a l'alta del SCA, per avaluar el grau d'adherència a les guies clíniques i veure el seu efecte en l'evolució. Per a això realitzem un registre continu de pacients consecutius incloent els hospitalitzats amb diagnòstic de SCA i dolor toràcic a estudi (DTE). S'ha realitzat una primera avaluació durant l'ingrés hospitalari i posteriorment al mes, 3 i 6 mesos. Pel que fa als resultats i conclusions destacar en primer lloc que la majoria dels pacients ingressats amb el diagnòstic de dolor toràcic a estudi mostren una baixa probabilitat de cardiopatia isquèmica. En el SCACEST l'adherència quant a les recomanacions de coronariografia i reperfusió són seguides d'acord a altres registres publicats en la literatura. S'aprecia un maneig poc invasiu del SCASEST amb percentatges molt reduïts de cateterisme precoç en les primeres 24 hores en pacients de risc moderat-alt. El temps de isquèmia és un dels aspectes clarament a millorar en el nostre mitjà, en els dos tipus de SCA. En el referit al maneig farmacològic, l'adherència a les recomanacions és molt alta, fins i tot superior a les objectivades en estudis publicats. En els pacients amb esdeveniments cardíacs en el seguiment s'aprecia un maneig més conservador sense optar per una estratègia diagnòstic-terapèutica precoç, i una ocupació menor dels fàrmacs de primera línia per a la prevenció secundària d'esdeveniments coronaris.