Acalasia esofágica: correlación entre la clínica, radiología y estudios fisiológicos

INTRODUCCION: La Acalasia es un trastorno motor primario causado por la pérdida selectiva de las motoneuronas del plexo mientérico esofágico que ocasiona aumento en la presión basal y relajación incompleta del esfínter esofágico inferior (EEI), y la desaparición de la peristalsis esofágica. OBJETIVOS. Correlacionar los síntomas clínicos de los pacientes con alteraciones manométricas y los hallazgos morfológicos (radiología y endoscopia) en una cohorte de pacientes con Acalasia. PACIENTES Y MÉTODOS. Estudio retrospectivo de 37 pacientes, 22 (59.4%) hombres y 15 (40,5%) mujeres, con una edad media de 57,45 años con Acalasia estudiados entre 2000-2009, mediante evaluación clínica según escalas de Zanitoto, Atkinson y clasificación manométrica de acuerdo a los criterios de Pandolfino. RESULTADOS. Todos los pacientes consultaron por disfagia esofágica de 34,7 meses de evolución en promedio, moderada en 15 pacientes (40,5%, necesidad de agua para pasar), y en 8 (21,6%) con obstrucción severa. En el momento del diagnóstico el 35% de los pacientes requerían dieta triturada y el 35% sólo podían pasar líquidos; 14 pacientes presentaban pérdida de peso (37,8%). Los estudios morfológicos sólo orientaron el diagnóstico de Acalasia en un 48,6% de los pacientes (endoscopia sugestiva en un 37,8% y TGE en el 10,8%). El 70.2% de los pacientes presentaron un patrón manométrico típico y un 13.5% un patrón de Acalasia vigorosa. El 31% de los pacientes presentaron una pH-metría de 24 h con reflujo gastroesofágico patológico y un 10,5% un patrón sugestivo de retención y fermentación esofágica. CONCLUSIÓN. El diagnóstico de los pacientes con Acalasia es tardío, y se realiza con síntomas clínicos severos de disfagia esofágica en los que las pruebas de diagnóstico morfológico (TEGD, endoscopia) ofrecen un bajo rendimiento. La manometría y pH-metría de 24 h ofrece un diagnóstico precoz y preciso, el tipo de Acalasia y de la existencia de reflujo gastroesofágico o acidificación por retención. La información proporcionada por estas exploraciones funcionales debe ser tenida en cuenta para indicar el tratamiento de los pacientes con Acalasia.

INTRODUCCIÓ: La acalàsia és un trastorn motor primari causat per la pèrdua selectiva de les motoneurones del plexe mientérico esofàgic que ocasiona augment en la pressió basal i relaxació incompleta de l'esfínter esofàgic inferior (EEI), i la desaparició de la peristalsis esofàgica. OBJECTIUS. Correlacionar els símptomes clínics dels pacients amb alteracions manomètriques i les troballes morfològiques (radiologia i endoscòpia) en una cohort de pacients amb Acalàsia. PACIENTS I MÈTODES. Estudi retrospectiu de 37 pacients, 22 (59.4%) homes i 15 (40,5%) dones, amb una edat mitjana de 57,45 anys amb acalàsia estudiats entre 2000-2009, mitjançant avaluació clínica segons escales de Zanitoto, Atkinson i classificació manomètrica d'acord amb els criteris de Pandolfino. RESULTATS. Tots els pacients van consultar per disfàgia esofàgica de 34,7 mesos d'evolució de mitjana, moderada en 15 pacients (40,5%, necessitat d'aigua per a passar), i en 8 (21,6%) amb obstrucció severa. En el moment del diagnòstic el 35% dels pacients requerien dieta triturada i el 35% només podien passar líquids, 14 pacients presentaven pèrdua de pes (37,8%). Els estudis morfològics només orientar el diagnòstic de Acalàsia en un 48,6% dels pacients (endoscòpia suggestiva en un 37,8% i TGE en el 10,8%). El 70.2% dels pacients van presentar un patró manomètric típic i un 13.5% un patró de Acalàsia vigorosa. El 31% dels pacients van presentar una pH-metria de 24 h amb reflux gastroesofàgic patològic i un 10,5% un patró suggestiu de retenció i fermentació esofàgica. CONCLUSIÓ. El diagnòstic dels pacients amb Acalàsia és tardà, i es realitza amb símptomes clínics severs de disfàgia esofàgica en què les proves de diagnòstic morfològic (TEGD, endoscòpia) ofereixen un baix rendiment. La manometria i pH-metria de 24 h ofereix un diagnòstic precoç i precís, el tipus de Acalàsia i de l'existència de reflux gastroesofàgic o acidificació per retenció. La informació proporcionada per aquestes exploracions funcionals s'ha de tenir en compte per indicar el tractament dels pacients amb Acalàsia.