20 resultados para reepithelialization


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Using our porcine model of deep dermal partial thickness burn injury, various cooling techniques (15 degrees C running water, 2 degrees C running water, ice) of first aid were applied for 20 minutes compared with a control (ambient temperature). The subdermal temperatures were monitored during the treatment and wounds observed and photographed weekly for 6 weeks, observing reepithelialization, wound surface area and cosmetic appearance. Tissue histology and scar tensile strength were examined 6 weeks after burn. The 2 degrees C and ice treatments decreased the subdermal temperature the fastest and lowest, however, generally the 15 and 2 degrees C treated wounds had better outcomes in terms of reepithelialization, scar histology, and scar appearance. These findings provide evidence to support the current first aid guidelines of cold tap water (approximately 15 degrees C) for 20 minutes as being beneficial in helping to heal the burn wound. Colder water at 2 degrees C is also beneficial. Ice should not be used.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This study describes the first aid used and clinical outcomes of all patients who presented to the Royal Children's Hospital, Brisbane, Australia in 2005 with an acute burn injury. A retrospective audit was performed with the charts of 459 patients and information concerning burn injury, first-aid treatment, and clinical outcomes was collected. First aid was used on 86.1% of patients, with 8.7% receiving no first aid and unknown treatment in 5.2% of cases. A majority of patients had cold water as first aid (80.2%), however, only 12.1% applied the cold water for the recommended 20 minutes or longer. Recommended first aid (cold water for >or=20 minutes) was associated with significantly reduced reepithelialization time for children with contact injuries (P=.011). Superficial depth burns were significantly more likely to be associated with the use of recommended first aid (P=.03). Suboptimal treatment was more common for children younger than 3.5 years (P<.001) and for children with friction burns. This report is one of the few publications to relate first-aid treatment to clinical outcomes. Some positive clinical outcomes were associated with recommended first-aid use; however, wound outcomes were more strongly associated with burn depth and mechanism of injury. There is also a need for more public awareness of recommended first-aid treatment.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

A cicatrização de feridas cutâneas visa restaurar a integridade da pele, objetivando um fechamento rápido da lesão e a formação de uma cicatriz funcional e esteticamente satisfatória. Diversos modelos in vivo têm sido estudados a fim de caracterizar diversos componentes e mecanismos envolvidos no reparo tecidual e avaliar os efeitos de potenciais compostos terapêuticos que aceleram o processo de cicatrização. O óleo extraído da gordura subcutânea de capivara possui certas propriedades, entre elas está o seu uso em ferimentos externos com o intuito de acelerar o processo cicatricial, embora tal evento não seja confirmado em pesquisas experimentais. O presente estudo teve como objetivo investigar os possíveis efeitos da aplicação tópica de óleo de capivara em feridas cutâneas induzidas em camundongos Swiss, avaliando sua interferência macro e microscópica no processo de cicatrização das lesões. A lesão foi realizada no dorso dos animais, que receberam aplicação tópica do óleo de capivara (0,1 ml) durante 3, 7, 14 e 21 dias de pós-operatório (PO), conforme protocolo estabelecido. Ao final dos dias, foi realizada eutanásia dos animais e fragmentos de lesão e pele adjacente foram coletados e processados para a microscopia de luz. Cortes histológicos da amostra foram corados com hematoxilina e eosina, azul de toluidina, picro sirius red, resorcina fucsina de Weigert, e imunomarcadas para detecção de antígeno nuclear de proliferação celular. Foram analisados macroscopicamente o aspecto geral da lesão, contração da lesão e reepitelização, e microscopicamente a espessura da neoepiderme, quantidade de leucócitos polimorfonucleares (PMN) e mastócitos, proliferação celular na epiderme e derme, e avaliação das fibras de colágeno e do sistema elástico-microfibrilar na matriz extracelular da derme cicatricial. Os animais tratados topicamente com o óleo de capivara mostraram, comparados ao grupo controle que não recebeu tratamento, melhor desenvolvimento da crosta de fibrina nas fases iniciais da cicatrização e desaparecimento da mesma antes do 14 dia PO; maior contração e reepitelização da área da lesão, bem como neoepiderme mais espessa em 7 dias PO; aumento do número de leucócitos PMN em 3 dias PO e sua gradativa redução nos dias subsequentes e diminuição do número de mastócitos em 21 dias PO. Além disso, no grupo tratado com óleo de capivara foi observada uma benéfica modulação das fibras colágenas e elásticas presentes na matriz extracelular da derme, apresentando aceleração da deposição de fibras de colágeno do tipo I e melhor organização dessas fibras no tecido, bem como aceleração da elastogênese com o aparecimento das fibras do sistema elástico-microfibrilar a partir do 7 dia PO. O presente trabalho demonstrou que o emprego tópico do óleo de capivara em feridas cutâneas de camundongos interfere favoravelmente no processo de cicatrização, acelerando o fechamento da ferida e a reparação da epiderme e derme

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Background: The aim of this study was to evaluate clinically, histologically, and ultrastructurally the integration process of the acellular dermal matrix used to increase the band of keratinized tissue while achieving gingival inflammation control. Methods: Ten patients exhibiting a mucogingival problem with bands of keratinized tissue <= 1 mm and gingival inflammation of the related teeth were included in the study. The surgical procedures were performed to augment the gingival tissue using acellular dermal matrix. Clinical measurements were assessed at baseline and after 3 months. A specimen of the allograft and surrounding tissues was obtained immediately before the surgery and 4 minutes and 1, 2, 3, 4, 6, and 10 weeks after grafting. Results: Clinically, a gain of keratinized tissue of 2.92 +/- 0.65 mm was observed after 3 months. Histologically and ultrastructurally, many macrophages were observed phagocytosing preexisting collagen fibers in the first weeks. From week 2 on, fibroblasts synthesizing new collagen, epithelial cells colonizing the graft surface, and revascularization were noticed. After 6 weeks it was difficult to find the acellular dermal matrix preexisting collagen fibers. This process of substitution was completed after 10 weeks, when the reepithelialization of the entire graft throughout a well-structured basement membrane was achieved. Conclusion: The acellular dermal matrix graft seemed to be an easily handled material for use in keratinized tissue augmentation that, in humans, was substituted and completely reepithelialized in 10 weeks according to histologic and ultrastructural results. J Periodontol 2009;80:253-259.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Objetivo: Comparar em coelhos três modelos experimentais de destruição das células germinativas (CG) do limbo corneano quanto a aspectos clínicos. Métodos: Foram utilizados 54 coelhos, 108 olhos, subdivididos em 3 grupos experimentais: (G1), (G2) e (G3), cada um formado pelos OE de 18 coelhos, submetidos às técnicas experimentais (T1), (T2) e (T3), respectivamente, e um grupo controle, formado pelos 54 olhos contralaterais (OD). Nas três técnicas foi utilizado o n-heptanol. Na T1, o n-heptanol foi aplicado por 5 minutos, para remoção do epitélio límbico. Na T2, além da aplicação do n-heptanol, realizou-se peritomia e remoção da conjuntiva perilímbica até 4 mm do limbo, juntamente com a escarificação do tecido episcleral. Na T3, além dos procedimentos da T2, foi realizada dissecção lamelar do limbo abrangendo aproximadamente 1,5 mm na periferia da córnea e 2 mm na superfície escleral. em todas as córneas dos animais foram estudados seis parâmetros clínicos: neovascularização, perda da transparência, irregularidade da superfície, reparação epitelial, erosão ou defeito epitelial, granuloma e outras lesões corneanas. Resultados: A neovascularização corneana iniciou-se mais precocemente com a T1 e T2; ocorreu em 100% dos casos com as três técnicas, de forma não homogênea, variando de leve a intensa; permaneceu estável a partir do 28º dia até o final do experimento (56º dia), foi maior nos quadrantes superior e inferior e menor nos quadrantes nasal e temporal. A perda da transparência e a irregularidade da superfície corneana foram menores com a T1 que com a T2 e T3, que foram similares entre si. Houve, nas três técnicas experimentais, latência de três dias para o início da reepitelização, que se completou com a T1 no 7º dia e com a T2 e T3 no 14º dia. Erosão epitelial corneana e granuloma corneano foram encontradas de forma similar nas três técnicas experimentais. Conclusões: A T2 e T3 mostraram-se adequadas como possíveis modelos de ampla remoção das CG límbicas, levando a resultados similares nos diversos parâmetros estudados. A T1 se mostrou adequada como modelo de remoção parcial do epitélio límbico. Ocorreu conjuntivalização e neovascularização nas três técnicas experimentais.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Foram utilizados 40 ratos Wistar, machos, com peso inicial médio de 225 gramas, separados em dois grupos. Após serem anestesiados com éter, foi induzida uma ferida limpa na região torácica dorsal cranial, mediante a utilização de molde metálico de 2,0 x 1,5cm. No grupo I, foi utilizada pomada contendo óleo de fígado de bacalhau, extrato de confrei, extrato cítrico, óxido de zinco e veículo (Creamex®); no grupo II, a ferida foi apenas limpa com solução salina isotônica. Para a avaliação histológica, foram submetidos à eutanásia cinco animais de cada grupo no 3º, 7º, 14º e 21º dia de pós-operatório. O grupo tratado com a pomada orgânica apresentou padrão cicatricial de qualidade superior em relação ao grupo tratado com salina isotônica, representado por formação de fibras colágenas, neoformação de vasos e reepitelização completa da epiderme.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The lectin Artin M has been shown to accelerate the wound-healing process. The aims of this study were to evaluate the effects of Artin M on wound healing in the palatal mucosa of rats and to investigate the effects of Artin M on transforming growth factor beta (TGF-β) and vascular endothelial growth factor (VEGF) secretion by rat gingival fibroblasts. A surgical wound was created on the palatal mucosa of 72 rats divided into three groups according to treatment: C - Control (nontreated), A - Artin M gel, and V - Vehicle. Eight animals per group were sacrificed at 3, 5, and 7 days postsurgery for histology, immunohistochemistry and determination of the levels of cytokines, and growth factors. Gingival fibroblasts were incubated with 2.5 μg/mL of Artin M for 24, 48, and 72 hours. The expression of VEGF and TGF-β was determined by enzyme-linked immunosorbent assay. Histologically, at day 7, the Artin M group showed earlier reepithelialization, milder inflammatory infiltration, and increased collagen fiber formation, resulting in faster maturation of granular tissue than in the other groups (p < 0.05). Artin M-induced cell proliferation in vivo and promoted a greater expression of TGF-β and VEGF in both experiments (p < 0.05). Artin M was effective in healing oral mucosa wounds in rats and was associated with increased TGF-β and VEGF release, cell proliferation, reepithelialization, and collagen deposition and arrangement of fibers. © 2013 by the Wound Healing Society.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The purpose of this study was to evaluate the efficacy of chitosan-alginate membrane to accelerate wound healing in experimental cutaneous wounds. Two wounds were performed in Wistar rats by punching (1.5 cm diameter), treated with membranes moistened with saline solution (CAM group) or with saline only (SL group). After 2, 7, 14, and 21 days of surgery, five rats of each group were euthanized and reepithelialization was evaluated. The wounds/scars were harvested for histological, flow cytometry, neutrophil infiltrate, and hydroxyproline analysis. CAM group presented higher inflammatory cells recruitment as compared to SL group on 2nd day. On the 7th day, CAM group showed higher CD11b+ level and lower of neutrophils than SL group. The CAM group presented higher CD4+ cells influx than SL group on 2nd day, but it decreased during the follow up and became lower on 14th and 21st days. Higher fibroplasia was noticed on days 7 and 14 as well as higher collagenesis on 21st in the CAM group in comparison to SL group. CAM group showed faster reepithelialization on 7th day than SL group, although similar in other days. In conclusion, chitosan-alginate membrane modulated the inflammatory phase, stimulated fibroplasia and collagenesis, accelerating wound healing process in rats.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)