Molecular Characterization of Sclerospora graminicola, the Incitant of Pearl Millet Downy Mildew Using ISSR Markers

The DNA polymorphism among 22 isolates of Sclerospora graminicola, the causal agent of downy mildew disease of pearl millet was assessed using 20 inter simple sequence repeats (ISSR) primers. The objective of the study was to examine the effectiveness of using ISSR markers for unravelling the extent and pattern of genetic diversity in 22 S. graminicola isolates collected from different host cultivars in different states of India. The 19 functional ISSR primers generated 410 polymorphic bands and revealed 89% polymorphism and were able to distinguish all the 22 isolates. Polymorphic bands used to construct an unweighted pair group method of averages (UPGMA) dendrogram based on Jaccard's co-efficient of similarity and principal coordinate analysis resulted in the formation of four major clusters of 22 isolates. The standardized Nei genetic distance among the 22 isolates ranged from 0.0050 to 0.0206. The UPGMA clustering using the standardized genetic distance matrix resulted in the identification of four clusters of the 22 isolates with bootstrap values ranging from 15 to 100. The 3D-scale data supported the UPGMA results, which resulted into four clusters amounting to 70% variation among each other. However, comparing the two methods show that sub clustering by dendrogram and multi dimensional scaling plot is slightly different. All the S. graminicola isolates had distinct ISSR genotypes and cluster analysis origin. The results of ISSR fingerprints revealed significant level of genetic diversity among the isolates and that ISSR markers could be a powerful tool for fingerprinting and diversity analysis in fungal pathogens.

Manejo da cultura para controle do nematoide de cisto da soja.

Condicoes de solo e clima das regioes produtoras de soja; Condicoes para desenvolvimento e danos do NCS; Controle; Controle do NCS atraves do manejo da cultura da soja; Manejo da area infestada; Medidas profilaticas e cuidados com as sementes; Controle no NCS - uma acao interinstitucional e multidisciplinar.

Recomendacoes tecnicas para a cultura da soja na Regiao Central do Brasil.

Solos e nutricao vegetal; Conservacao do solo; Correcao de solo e manutencao de fertilidade; Calagem; Qualidade do calcario e condicoes de uso; Correcao da acidez subsupercial; Adubacao em solos do Cerrado; Adubacao fosfatada; Adubacao potassica; Adubacao com micronutrientes; Adubacao foliar com macro e micronutrientes; Inoculacao; Plantas daninhas; Tecnologia de sementes; Estabelecimento de campo de semente; Colheita; Avaliacao; Manejo de pragas; Praticas culturais; Manejo do solo; Rotacao de culturas; Epoca de semeadura; Genetica e melhoramento; Fitopatologia.

Resultados de pesquisa de soja - 1990/91.

v.1 - Manejo da cultura; Melhoramento genetico; Sementes; Fertilidade e biologia do solo; v.2 - Manejo do solo; Entomologia; Plantas daninhas; Fitopatologia; Coordenacao do Programa Nacional de Pesquisa de Soja; Difusao de tecnologia; Biometria; Assessoria de imprensa.

Phenotypical characterization in "Plasmopara halstedii" (sunflower downy mildew) isolates of several races

Phenotypic variation (morphological and pathogenic characters), and genetic variability were studied in 50 isolates of seven Plasmopara halstedii (sunflower downy mildew) races 100, 300, 304, 314, 710, 704 and 714. There were significant morphological, aggressiveness, and genetic differences for pathogen isolates. However, there was no relationship between morphology of zoosporangia and sporangiophores and pathogenic and genetic characteristics for the races used in our study. Also, our results provided evidence that no relation between pathogenic traits and multilocus haplotypes may be established in P. halstedii. The hypothesis explaining the absence of relationships among phenotypic and genetic characteristics is discussed.

Pl2 resistance gene differentiates the pathogenicity in four "Plasmopara halstedii" (sunflower downy mildew) races 304, 704, 314 and 714

In order to clarify the role of Pl2 resistance gene in differentiation the pathogenicity in Plasmopara halstedii (sunflower downy mildew), analyses were carried out in four pathotypes: isolates of races 304 and 314 that do not overcome Pl2 gene, and isolates of races 704 and 714 that can overcome Pl2 gene. Based on the reaction for the P. halstedii isolates to sunflower hybrids varying only in Pl resistance genes, isolates of races 704 and 714 were more virulent than isolates of races 304 and 314. Index of aggressiveness was calculated for pathogen isolates and revealed the presence of significant differences between isolates of races 304 and 314 (more aggressive) and isolates of races 704 and 714 (less aggressive). There were morphological and genetic variations for the four P. halstedii isolates without a correlation with pathogenic diversity. The importance of the Pl2 resistance gene to differentiate the pathogenicity in sunflower downy mildew was discussed.

Anther Extrusion and Fusarium Head Blight Resistance in European Wheat

Anther extrusion has been widely discussed as a factor influencing fusarium head blight (FHB) resistance in wheat. This is despite a paucity of quantitative information on its importance, between cultivars, in contrast to that for heading date and plant height. We describe a method applicable to a plant breeding
situation at 10 days postanthesis, for assessing the distinct characteristics of anther retention (anthers held within the spikelet) and trapped anthers (partially
extruded and trapped between the lemma and palea of the wheat spikelet). FHB resistance was tested in field experiments in 2004 and 2005. In these experiments designed to resemble applications to a plant breeding selection scheme anther retention was significantly correlated with FHB in 2004 (r = 0.26; P < 0.05) and 2005 (r = 0.26; P < 0.05). A higher proportion of anthers retained relating, albeit weakly, with increased FHB susceptibility in European wheat.

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

Formulation and delivery of the bacterial antagonist Bacillus subtilis for management of lentil vascular wilt caused by Fusarium oxysporum f. sp lentis

Different formulations of Bacillus subtilis were prepared using standard laboratory protocols. Bacillus subtilis survived in glucose and talc powders at 8.6 and 7.8 log(10) CFU/g, respectively, for 1 year of storage at room temperature compared with 3.5 log(10) CFU/g on a peat formulation. Glasshouse experiments using soil and seed treatments were conducted to test the efficacy of B. subtilis for protecting lentil against the wilt disease caused by Fusariumoxysporum f. sp. lentis. Seed treatments with formulations of B. subtilis on glucose, talc and peat significantly enhanced its biocontrol activity against Fusarium compared with a treatment in which spores were applied directly to seed. The formulations decreased disease severity by reducing colonization of plants by the pathogen, promoting their growth and increased the dry weight of lentil plants. Of these treatments the glucose and talc-based powder formulations were more effective than the peat formulation and the spore application without a carrier. It was shown that the B. subtilis spores applied with glucose were viable for longer than those applied with other carriers. Seed treatment with these formulated spores is an effective delivery system that can provide a conducive environment for B. subtilis to suppress vascular wilt disease on lentil and has the potential for utilization in commercial field application.

Modeling of relationships between weather and Septoria tritici epidemics on winter wheat: A critical approach

Two models for predicting Septoria tritici on winter wheat (cv. Ri-band) were developed using a program based on an iterative search of correlations between disease severity and weather. Data from four consecutive cropping seasons (1993/94 until 1996/97) at nine sites throughout England were used. A qualitative model predicted the presence or absence of Septoria tritici (at a 5% severity threshold within the top three leaf layers) using winter temperature (January/February) and wind speed to about the first node detectable growth stage. For sites above the disease threshold, a quantitative model predicted severity of Septoria tritici using rainfall during stern elongation. A test statistic was derived to test the validity of the iterative search used to obtain both models. This statistic was used in combination with bootstrap analyses in which the search program was rerun using weather data from previous years, therefore uncorrelated with the disease data, to investigate how likely correlations such as the ones found in our models would have been in the absence of genuine relationships.