975 resultados para Indústria de la confecció -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indústria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals. Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
En el mbito de la Educacin Fsica y deportiva actual, el papel del juego como medio educativo ha obtenido un papel preponderante con las nuevas teoras constructivistas, por la significatividad de su aprendizaje. Poco a poco, ha ido elevndose al nivel de otros contenidos de uso tradicional los deportes convencionales o el trabajo de las cualidades fsicas - que de forma generalizada, han ocupado la totalidad de los espacios de planificaciones y unidades didcticas de los proyectos curriculares. De ah su importancia actual en el rea, no slo como recurso o herramienta de trabajo, sino como contenido con un corpus conceptual amplio y con unas potencialidades psicopedaggicas profundamente demostradas. As lo corroboran multitud de investigaciones sobre el juego infantil que ponen de manifiesto su vital importancia en el desarrollo global de los nios y de las nias: intelectualmente, desarrollando pensamiento y capacidad creativa; sicomotrizmente, a travs de un desarrollo perceptivo y coordinativo; socialmente, a travs de interacciones comunicativas y cooperativas; emocionalmente, a travs del cultivo del autoconcepto, el equilibrio y el control psico-afectivo (Garaigordobil, 2007)
Resumo:
En esta comunicacin se sintetiza la labor que en el marco de un Proyecto de Innovacin Educativa (PIE) se est llevando a cabo en la Escuela Universitaria de Estudios Empresariales de Donostia-San Sebastin de la Universidad del Pas Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Dicho PIE, que se encuentra en fase de realizacin, tiene por objetivo principal disear una intervencin educativa innovadora dirigida a trabajar las competencias deontolgicas, ticas y de responsabilidad social en alumnos/as del nuevo Grado en Administracin y Direccin de Empresas (GADE), titulacin que a partir del curso 2010-2011 se ha comenzado a impartir en el mencionado Centro
Resumo:
Resumen basado en el de la publicacin en cataln
Resumo:
Elaboracin de un calendario multicultural por alumnos de sexto curso. A partir del conocimiento de los principales aspectos identificadores de otras culturas muy prximas debido a la inmigracin se reflexiona sobre la propia diversidad cultural.
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Els estudis de supervivncia s'interessen pel temps que passa des de l'inici de l'estudi (diagnstic de la malaltia, inici del tractament,...) fins que es produeix l'esdeveniment d'inters (mort, curaci, millora,...). No obstant aix, moltes vegades aquest esdeveniment s'observa ms d'una vegada en un mateix individu durant el perode de seguiment (dades de supervivncia multivariant). En aquest cas, s necessari utilitzar una metodologia diferent a la utilitzada en l'anlisi de supervivncia estndard. El principal problema que l'estudi d'aquest tipus de dades comporta s que les observacions poden no ser independents. Fins ara, aquest problema s'ha solucionat de dues maneres diferents en funci de la variable dependent. Si aquesta variable segueix una distribuci de la famlia exponencial s'utilitzen els models lineals generalitzats mixtes (GLMM); i si aquesta variable s el temps, variable amb una distribuci de probabilitat no pertanyent a aquesta famlia, s'utilitza l'anlisi de supervivncia multivariant. El que es pretn en aquesta tesis s unificar aquests dos enfocs, s a dir, utilitzar una variable dependent que sigui el temps amb agrupacions d'individus o d'observacions, a partir d'un GLMM, amb la finalitat d'introduir nous mtodes pel tractament d'aquest tipus de dades.
Resumo:
En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecnics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procs de desintegraci per acabar quantificant les forces implicades en el procs d'individualitzaci dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha perms conixer les condicions de desintegraci que condueixen a un mnim consum energtic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot per molt important per aconseguir un procs realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com s l'eliminaci de tinta. Aquest procs, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegraci i la flotaci. Ambdues, per raons d'eficcia i condicionades pels agents qumics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcal (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminaci (DQO elevada) i per tant, s un procs poc respectus amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcal sn principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bsic i fonamental per un bon destintatge i la utilitzaci de tensioactius aninics. Aquests tensioactius sn sensibles al pH i la seva eficcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Ats el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per ttol "Aspectes Fsics i Qumics del Destintatge de Paper Revista mitjanant Tensioactius Catinics", com un estudi del procs de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenci a les variables fsico-qumiques i mecniques del procs i a la seva influncia en el despreniment i fragmentaci de la tinta, aix com en el procs d'eliminaci de la tinta per flotaci per tal d'avaluar la viabilitat d'un procs de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcal convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Uni Europea. A ms, aquest tipus de paper s utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilitzaci de tensioactius catinics s deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensi. Aix, durant la comparaci dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcal, les eficcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionitzaci del tensioactiu. Donada l'absncia d'estudis sobre la influncia de les variables del procs en les mesures de concentraci efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest parmetre per avaluar el despreniment i fragmentaci de la tinta durant l'etapa de desintegraci. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influncia que poden tenir les variables del procs (granulometria, concentraci de tinta i tipus de suport) en aquest parmetre. Pel que fa a l'etapa de flotaci, s'estudiar l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenci a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegraci. A ms, donada la poca informaci bibliogrfica referida als mecanismes de flotaci amb tensioactius catinics i la influncia que t l'adsorci d'aquests agents per part de la suspensi paperera en l'etapa de flotaci, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorci dels tensioactius catinics per part dels components d'una suspensi paperera. Per tant, la tesi realitzada t com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentraci efectiva de tinta residual) amb suports especfics.  Estudi de la desintegraci en medi neutre i comparaci amb la desintegraci clssica.  Modelitzaci del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegraci.  Estudi de l'eliminaci de tinta per flotaci en medi neutre i comparaci amb la flotaci clssica.  Estudi del mecanisme d'adsorci de tensioactius en suspensions de cellulosa sinttica i de paperot.
Resumo:
El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crnica que afecta a ms de 170 milions de persones d'arreu del mn. s un virus petit que es classifica dins de la famlia Flaviviridae i s un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucletids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regi no codificant (5'NCR) que comprn els primers 341 nucletids i la seva funci est relaciona amb la traducci. Immediatament desprs hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un nic cod d'aturada i codifica una poliprotena de 3.010 aminocids. A continuaci l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que s essencial per a la replicaci vrica. La nica poliprotena generada s processada co- i postraduccionalment mitjanant proteases de l'hoste i vriques, donant lloc a les protenes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutaci elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una nica seqncia sin per una poblaci de variants molt relacionades entre s. A aquesta manera d'organitzar la informaci gentica se l'anomena quasiespcie viral i una de les seves implicacions principals s la facilitat amb qu sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles sn llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i noms es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta ra es busquen altres solucions teraputiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratgies. Una de les ms innovadores i prometedores s la utilitzaci de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratgies teraputiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P s un ribozim que est present en tots els organismes ja que s l'enzim responsable de la maduraci dels precursors d'RNA de transferncia. El ms interessant a nivell teraputic s que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqncia guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'hbrid imita l'estructura secundria del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqncia (ribozims derivats d'RNAs satllits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regi ms conservada del virus per evitar una disminuci de l'eficincia del ribozim deguda a la variaci de la diana. La ribonucleasa P s una endonucleasa d'activitat molt especfica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqncia. L'objectiu final del treball s tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconixer elements estructurals i no de seqncia ja que per a un mateix nombre de seqncies, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genmic s molt ms petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqncia guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqncia guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans per de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regi del genoma del virus ja que s'ha descrit que sn factors que poden limitar l'eficincia de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regi interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'uni de la regi E2/NS2 (regi 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regi 2658-2869 del genoma del virus cont dominis oberts i tancats i que la transici entre uns i altres no s brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regi 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anlisi de mutacions, per, es dedueix que la regi estudiada s variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona ms accessible, la variaci de la diana podria afectar la interacci amb la seqncia guia i per tant disminuir l'eficincia de tall. Si es proposs una estratgia teraputica consistiria en un atac simultani de vries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absncia de seqncies guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacci entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificaci de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tcniques que es poden dividir en mtodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitaci i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, s la responsable dels dos talls especfics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del cod AUG d'inici de la traducci i l'altre entre la regi codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P s un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Aix doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus cont estructures semblants al substrat natural, s a dir estructures tipus tRNA. A ms, tot i que el VHC s molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presncia podria permetre al genoma interaccionar amb factors cellulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment per de la seva funci, es converteixen en unes noves dianes teraputiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar per l'estratgia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absncia de seqncies guia externes.
Resumo:
Sota el lema "Qumica entre nosaltres: descobrim la qumica a Girona", el projecte LaQuimica.Net iniciat lany 2004 vol promoure la divulgaci de la qumica en l'entorn geogrfic de la UdG, estimular l'estudi i la recerca en qumica en l'mbit de secundria, i fomentar la incorporaci dels estudiants de secundria a l'ensenyament superior. En aquest marc, en els darrers anys, el departament de qumica de la Universitat de Girona ve desenvolupant tota una srie d'activitats adreades tant a estudiants de secundria com al pblic en general. Pel que fa als estudiants de secundria, sofereixen un conjunt dactivitats entre les que cal destacar El Dissabte de la Qumica, el [Nano]reacciona! i les prctiques ofertes a grupsclasse. El Dissabte de la Qumica consta duna conferncia duns 30-40 minuts seguida de 4 tallers on els estudiants poden practicar diferents aspectes de la qumica. Amb [Nano]reacciona! els estudiants de secundria presenten els seus treballs de recerca relacionats amb la qumica mitjanant un pster que confeccionen ells mateixos. Finalment, a les prctiques de grups-classe els estudiants dun determinat curs de secundria fan una prctica completa en un dels laboratoris de docncia del nostre departament. Pel que fa als professors de secundria sorganitza el Congrs de Docncia en Qumica a Secundria, en el que participen una srie dexperts en el tema de la didctica de la qumica o de les cincies en general i on els professors de secundria podem fer una comunicaci curta amb alguna de les seves experincies personals a laula. Finalment, pel que fa al pblic en general, durant la Setmana de la Cincia sorganitza La Fira de la Qumica, una activitat que pretn donar a conixer alguns aspectes daquesta cincia, aix com tamb mostrar com ens influeix la qumica en la nostra vida diria
Resumo:
En els ltims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant conscincia dels efectes que pot tenir l increment de les emissions de gasos d efecte hivernacle (GEH). s per aquest motiu, entre d altres que es fan inventaris d emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte t com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s han hagut d adaptar a la singularitat que t Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s adapten a la problemtica del municipi
Resumo:
En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial de Vilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial en el patrimoni industrial, ja que en aquests moments lAjuntament de Vilafant, t especial inters en potenciar lestudi de lactivitat rajolera, que va assolir el seu mxim esplendor amb la construcci de la bbila den Soler lany 1880
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Estudi realitzat pels membres de la Ctedra UNESCO de Poltiques Culturals i Cooperaci amb l'objectiu d'analitzar les relacions que sestableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que t la Universitat i de lactuaci que ha de fer en lmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposici de la comunitat universitria i, en especial dels rgans, centres, unitats i persones que en sn destinataris, tot un seguit de propostes en relaci amb la poltica universitria, en aspectes estructurals, de gesti i comunicaci, orientades sempre a lobertura de les nostres missions de formaci, recerca i transferncia
Resumo:
S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bsica les restes fsiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notcies procedents de la documentaci escrita i la consideraci de parallels. Un apartat historiogrfic posa de relleu les diferents opinions sobre la histria de la Catedral i dels seus edificis d'en del segle XVII. El conjunt d'poca romana consistia en la plaa religiosa del frum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre fsic identificable, el segent conjunt arquitectnic estudiat s el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts aix com en els seus aspectes generals (implantaci, tcnica constructiva, decoraci). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuraci i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la histria institucional del captol de la Catedral.
