Sistema d'avaluació per portafoli: una anàlisi de casos de la Universitat de Girona

El portafoli és una eina complexa i polivalent que aplicada a l’aprenentatge i avaluació dels coneixements, permet resultats molt satisfactoris en situacions molt dispars tant per la tipologia de les matèries com pels objectius docents. La utilitat del portafoli rau en el potencial per identificar habilitats i/o coneixements de l’alumne que passarien desapercebuts amb el sistema tradicional i per fomentar un aprenentatge autoreflexiu. Els tres casos que s’exposen són tres exemples d’ús del portafoli per a l’aprenentatge i l’avaluació de coneixements en l’àmbit universitari que tenen lloc en els camps de les ciències socials i de les ciències experimentals a la Universitat de Girona. Responen a tres situacions i tres objectius docents diferents. L’anàlisi d’aquests tres casos exemplifica la flexibilitat del portafoli i permet comparar els resultats en matèries i situacions dispars

L'Avaluació de la cooperació i la responsabilitat individual en els treballs autogestionats a través de rúbriques

En el present treball, membres de la Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu de la UdG analitzen els requisits de les rúbriques que garanteixen la seva eficàcia a l'hora d'avaluar el treball cooperatiu, i com aquesta eina pot ser usades per a fomentar la responsabilitat individual en els treballs autogestionats per estudiants. També es fa una proposta de rúbrica i es debaten les opcions que planteja la possibilitat que no sigui el professorat qui decideixi els elements que ha de contenir una rúbrica, sinó que aquesta sigui pactada amb l'alumnat en funció dels objectius del treball

La Reflexió sobre la pràctica i l'avaluació mitjançant autoavaluació i coavaluació, en la formació inicial universitària: una experiència als estudis de mestre/a-educació física per aplicar al grau de mestre/a de primària

Es presenta una experiència de reflexió i avaluació formadora als estudis de Mestre (curs 2010-11) Entre altres activitats, es dissenyà una unitat didàctica de jocs cooperatius, la qual es dugué a terme en una escola de l'entorn de Girona. Cada sessió fou dirigida per dos estudiants, i la resta observaren i avaluaren l'acció docent. Una part de la qualificació final provenia d'un procés d'autoavaluació i coavaluació, en relació a la confecció de la unitat didàctica i la conducció de les sessions. Les dades obtingudes assenyalen, entre altres conclusions, un elevat grau d'implicació dels estudiants, tant en el disseny i conducció de les sessions com en l'avaluació

Avaluació complexa basada en competències de l'assignatura prácticum II en els estudis de grau en infermeria de la Universitat de Girona

El Pràcticum en Infermeria representa un total del 32% dels crèdits de la titulació. Aquest espai formatiu precisa d'una atenció especial pel fet de ser on l'estudiant on s'han d'integrar l'assoliment de les seves competències. Per aconseguir avaluar l'assoliment de competències en aquest espai formatiu, és necessari treballar de forma conjunta amb tot el professorat i realitzar una proposta d'avaluació complexa, amb activitats alhora formatives i avaluadores. Aquestes activitats a partir d eles quals s'avaluarà a l'estudiant a través de la creació d'unes rúbriques, són la observació, la tutoria, els seminaris, el diari reflexiu i el portafoli

L'Autoavaluació de la pròpia actuació com a eina complementària a l'aplicació de l'aprenentatge basat en projectes (ABPrj) en una assignatura de l'àmbit de les ciències socials

L'Experiència que es descriu en aquesta comunicació consisteix en l'aplicació d'un instrument d'autoavaluació de la pròpia actuació com a fase final d'una experiència d'ABPrj (Aprenentatge Basat en Projectes) que es va materialitzar a través del disseny d'un projecte d'intervenció psicosocial en una organització real. Aquest instrument s'ha aplicat durant el curs acadèmic 2010-11 en l'assignatura de psicologia de les organitzacions que s'imparteix en el cinquè curs de la llicenciatura de psicologia a la Universitat de Girona. A la comunicació es descriu aquest instrument, l'impacte que ha suposat en el procés d'avaluació i es discuteix els resultats obtinguts amb la seva aplicació

Fitxa d'avaluació de la pràctica docent. Reflexió sobre la pròpia acció i el desenvolupament de competències professionalitzadores

L’experiència mostra la millora competencial que es produeix en els estudiants de magisteri durant el seu pràcticum de tercer al utilitzar una fitxa d’autocontrol i valoració de la docència, element integrat en el portafoli del pràcticum. La fitxa és un factor incentivador de la reflexió sobre la pròpia acció i un recurs d’aprenentatge i adquisició de competències professionalitzadores (treball cooperatiu, capacitat comunicativa, dissenys avaluatius; capacitat de reflexió crítica i anàlisi de concepcions i filosofia educativa; capacitat d’innovació didàctica;...); alhora que de millora de capacitats personal (, auto coneixement; capacitat crítica; respecte a les diferències personals; ...) i, per altre costat, eina d’autoavaluació de la docència impartida i recurs per a la millora de la innovació didàctica i aprenentatge en la recerca-acció. L’experiència s’ha portat a terme durant nou cursos a la Facultat d’Educació i Psicologia de l’UdG si bé la present comunicació es centra prioritàriament en els resultats del grup del curs 2009-10 amb l’objectiu de sintetitzar i exemplificar, en un cas concret, el treball i enfoc desenvolupat en aquesta recerca. Paral·lelament, en algun cas, s’acompanyarà de valors comparatius amb els resultats globals obtinguts al llarg dels nou anys. La recerca es treballa com a estudi de casos amb l’objectiu de detectar i avaluar les opinions dels estudiants com a subjectes actius de l’experimentació. Les dades han estat tractades sota un enfoc d’anàlisi qualitativa, les quals es recolliren a partir d’un qüestionari (CVUFAD: Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) on de manera lliure i oberta cada estudiant ha valorat els aspectes que al seu entendre ha comportat la utilització de dita fitxa. A partir del buidat de les respostes d’aquest qüestionari, s’elaborà un nou qüestionari (ICVUFAD: Incidència dels Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) que permetés analitzar quantitativament el grau d’incidència i interiorització personal de cada un dels diferents criteris establerts pel CVUFAD. El buidat dels resultats, demostra que l’experiència resulta plenament satisfactòria i que els objectius establerts com a base del projecte han estat plenament assolits, de manera que es pot concloure que l’ús de la fitxa d’autoavaluació docent resulta ser un excel·lent recurs per ajudar a desenvolupar competències professionalitzadores i de millora personal

L'Adquisició de competències professionals en psicomotricitat en una comunitat de pràctiques i la seva articulació com experiència d'aprenentatge-servei (APS)

El Practicum de Psicomotricitat, dins el Postgrau i el Master en Psicomotricitat (URV)pretén el desenvolupament de competències en contextos professionals. Partim d'una concepció de l'aprenentatge com a procés de construcció conjunta que opera en una comunitat de pràctiques, en la qual el coneixement es configura com una construcció social i intersubejctiva. El 'professor tutor' actua com a mediador i acompanyant d'aquest procés, que va des de la pràctica guiada fins a la pràctica autònoma. S'articula com una experiència d'aprenentatge-servei (APS), que permet combinar processos d'aprenentatge dels estudiants i de servei a la comunitat, a través de l'atenció a nens amb dificultats. D'aquesta manera, el practicum es converteix en un projecte educatiu amb utilitat social i intencionalitat soliària

Les Competències professionals dels mestres des de la didàctica de les ciències socials: continuïtats, canvis i perspectives de futur

En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formació inicial que cal aprofitar per millorar l’ensenyament-aprenentatge-avaluació de la DCS i vincular-la amb l’educació per a la ciutadania, a més de donar resposta als reptes emergents d’una societat del segle XXI. Considerem que les decisions que s’han de prendre han de tenir en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexió basada en els canvis i les continuïtats que ha anat tenint la DCS en la formació dels mestres, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions futures

La evaluación de la calidad del aprendizaje en la universidad

El trabajo que se presenta en este artículo tiene como objetivo conocer los criterios y decisiones de los profesores universitarios para evaluar el aprendizaje de los estudiantes, y analizar la incidencia de estos factores en la calidad del aprendizaje. Para ello se ha contado con la colaboración de un grupo de profesores de la Universidad de Girona que nos han proporcionado las demandas de evaluación que formulan a través de los exámenes y las respuestas escritas de los estudiantes a estas demandas. Complementariamente se ha realizado una entrevista a los profesores colaboradores para conocer sus criterios e intenciones al realizar la evaluación. Entre las conclusiones obtenidas de este estudio destacaríamos la relación que se produce entre la tipología de pregunta y la demanda formulada, la diversidad de criterios de evaluación existente y la complejidad que supone evaluar la calidad del aprendizaje

Una Experiencia de trabajo cooperativo en economía de la empresa

El objeto de este trabajo se centra en el aprendizaje cooperativo. En concreto en el análisis de la introducción de una experiencia de este tipo en el segundo curso de una de las nuevas titulaciones de grado. Se pretende analizar entre otras cuestiones la puesta en marcha, la valoración del alumnado sobre este modo de trabajo, la cohabitación con otros medios de evaluación y trabajo más tradicionales y por último su efecto sobre los resultados finales del alumno en la asignatura Learning -- Evaluation Aprenentatge -- Avaluació Group work in education

El alumno de bellas artes ante un nuevo paradigma

Este nuevo paradigma que nos enfrenta a un modelo cuantitativo y cualitativo de la enseñanza-aprendizaje, perturba y enmaraña los modos sobre métodos anteriores a la reforma de la enseñanza superior. El papel del alumno, ahora, como actor responsable, en gran medida de su aprendizaje, se concreta y define en el crédito ECTS, otorgándole este nuevo rol. En las Facultades de Bellas Artes, la docencia es eminentemente práctica. La teoría, va implícita junto al alumno en su puesto de trabajo, mediante un diálogo razonado, he intentando tutelarle al mismo tiempo, para que pilote su propio aprendizaje. El hecho de que el tiempo se "limite" considerablemente, causa verdaderos estragos en estas enseñanzas

Autogestió del treball pràctic en una assignatura de dret

Es presenta una experiència de realització de treballs pràctics autogestionats per grups d'estudiants de Dret. El professorat planteja un marc general de treball que atribueix a l'alumnat un marge considerable d'elecció pel que fa al tema a treballar, el format del treball, el règim d'organització del treball en grup, el contingut del treball, i la seva presentació. Se n'analitzen els resultats, punts forts i punts febles, a partir d'una enquesta feta a l'alumnat sobre la valoració de l'autogestió

La Reflexión sobre el proceso de aprendizaje propio: estrategias para favorecerla

Parece adecuado establecer procedimientos no sólo para que el estudiante aprenda de forma autónoma, dentro de unos límites planificados, sino también para que reflexione sobre el proceso en el que está inmerso, de manera que en el futuro, cuando su trabajo sea completamente autónomo, tenga criterios para planificarlo y gestionarlo. En esta comunicación se reflexiona sobre diversas estrategias que favorecen la gestión y la valoración del proceso de aprendizaje propio, puestas en práctica por la autora de esta comunicación, en asignaturas de perfil técnico-artístico en la Escuela Superior que Diseño de Burgos y en la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Burgos

Experiencia en los procesos de autogestión del aprendizaje. La virtualización en el fomento de la participación activa

Cara a la implantación del nuevo Espacio Europeo de Educación Superior se considera oportuno implementar nuevas estrategias de participación de los alumnos mediante el uso de las tecnologías de información y la comunicación, Dada la característica de la asignatura economía española, troncal del segundo curso de la licenciatura en Dirección y Administración de Empresas, centrada en la explicación del crecimiento económico de España, resulta pertinente avanzar en la experimentación de medios alternativos de participación y reflexión sobre los temas actuales que se plantean en las clases teóricas y cuyo debate suele quedar constreñido al diseño y planificación de la clase presencial. Por ello se pretende lograr mediante el uso de herramientas de virtualización de la enseñanza avanzar en nuevas formas de educación. En concreto, se intenta con ello prolongar el proceso del conocimiento más allá del espacio físico del aula a fin de fomentar la denominada enseñanza semipresencial. Para lograrlo, se pretende utilizar dos herramientas virtuales conocidas como 'foros de debate' y 'ejercicios de negociación de significados'. Se trata de dos instrumentos muy utilizados en la docencia y de los cuales existen precedentes de su validez. En cualquier caso no dejan de presentar cierta complicación tanto en su creación como en su implementación en una asignatura como economía española, sobre todo en relación con la enseñanza presencial. Se reconoce por tanto que, aplicar esta técnica, en principio, no es tarea fácil, sobre todo en lo que respecta a utilizar instrumentos que deben mantenerse activos a lo largo del curso, teniendo en cuenta que todo ello se hace con la pretensión de garantizar que tanto los alumnos como los profesores percibamos a la parte del trabajo no presencial como una continuidad de lo que hacemos en el aula, es decir, como parte de un único espacio educativo y, por tanto, que no se trata de un "trabajo más" sino que es parte del mismo trabajo que se realiza en el aula. Si se llegara a transmitir realmente esa idea, esa sensación, se considerará que entonces se está construyendo verdaderamente una comunidad de aprendizaje. Por ello, el objetivo del presente proyecto es implementar dos herramientas de virtualización, los foros de debate y los ejercicios de negociación, de una manera crítica valorar el tiempo necesario en cada una de sus etapas de implementación así como prestar especial atención tanto a los aciertos como a los posibles inconvenientes que vayan surgiendo a lo largo del proceso. Se pretende además, reflexionar, probar y calibrar los mejores instrumentos a fin de valorar la participación individual de los alumnos a través de estas herramientas de virtualización

Anàlisi de les deficiències formals i de contingut dels treballs acadèmics

La realització de treballs és una activitat programada en moltes assignatures ja que permet treballar diverses competències. Es presenta el plantejament de realització d'un treball acadèmic que consisteix en desenvolupar una aplicació concreta. També s'efectua una correcció intensa dels treballs, els quals es retornen corregits amb un informe en el que es valora tant el contingut com la forma del document. A partir de l'anàlisi dels informes d'avaluació, s'han identificat aquells aspectes que presenten més deficiències en la majoria dels treballs presentats