La Hipertensió arterial a la pràctica: optimització de la mesura de la pressió arterial i de l'avaluació de l'afectació dels òrgans diana

Objectius: a) avaluar la utilitat de la mesura de la pressió arterial a la consulta pel diplomat d'infermeria; b) establir quin és el punt de tall pel valor normal de l'automesura de la pressió arterial al domicili del propi malalt; c) determinar si l'exploració del fons d'ull als malalts hipertensos permet una millor estratificació del risc cardiovascular. Resultats: a) primer objectiu: els valors de la PAC de la infermera són molt similars a l'AMPA i les decisions s'han de prendre en funció d'aquesta mesura. b) segon objectiu: el risc de presentar alguna AOD en els hipertensos recent diagnosticats amb hipertensió clínica aïllada passa de forma progressiva d'una OR de 2.5 per un punt de tall de <125/80 mmHg a una OR de 4.0 pel punt de tall <135/85 mmHg. c) tercer objectiu: un nombre significatiu de pacients canvien de grup de risc quan es consideren els resultats de l'exploració del fons d'ull.

Prediction of postprandial blood glucose under intra-patient variability and uncertainty and its use in the design of insulin dosing strategies for type 1 diabetic patients

In this thesis I propose a novel method to estimate the dose and injection-to-meal time for low-risk intensive insulin therapy. This dosage-aid system uses an optimization algorithm to determine the insulin dose and injection-to-meal time that minimizes the risk of postprandial hyper- and hypoglycaemia in type 1 diabetic patients. To this end, the algorithm applies a methodology that quantifies the risk of experiencing different grades of hypo- or hyperglycaemia in the postprandial state induced by insulin therapy according to an individual patient’s parameters. This methodology is based on modal interval analysis (MIA). Applying MIA, the postprandial glucose level is predicted with consideration of intra-patient variability and other sources of uncertainty. A worst-case approach is then used to calculate the risk index. In this way, a safer prediction of possible hyper- and hypoglycaemic episodes induced by the insulin therapy tested can be calculated in terms of these uncertainties.

Cessació de l'hàbit tabàquic en pacients afectats de malaltia vascular cerebral aguda

S'han estudiat 1003 pacients amb el diagnòstic de Malaltia Vascular Cerebral (MVC) aguda ingressats a la unitat de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona en el període de gener de 2005 a juliol de 2007. S'ha realitzat un estudi de cohorts prospectiu d'un any en 110 pacients que eren fumadors en el moment de l'ictus. Un elevat percentatge dels pacients afectats de MVC aguda presenten factors de risc vascular que es poden evitar com el consum de tabac o d'alcohol, i factors de risc vascular que cal controlar com la hipertensió, la dislipèmia, la diabetis o la cardiopatia. Només 4 de cada 10 pacients fumadors diagnosticats d'ictus havien abandonat l'hàbit un any després de presentar la MVC aguda. Les variables que millor prediuen la cessació tabàquica en aquests pacients són la localització de la lesió a l'ínsula cerebral i la intenció de deixar de fumar prèvia a l'ictus.

Avaluació dels efectes d'un programa d'exercici físic individualitzat sobre la Qualitat de Vida (QdV), la incontinència urinària, la fatiga i la resistència muscular amb malalts del càncer de pròstata

El cáncer de próstata es el cáncer más frecuente en los hombres en muchos países industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 años (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cáncer de próstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervención sociosanitaria. Clásicamente la evaluación del impacto que generan los síntomas se ha determinado por la frecuencia y el número de síntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo más apropiado es realizar el análisis objetivando además el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artículo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cáncer de próstata. Segundo, identificar los síntomas más relevantes del cáncer de próstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodológica se basa en la triangulación metodológica entre métodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del síntoma de incontinencia y el dolor. Así mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular más evidente en las extremidades inferiores. Queda científicamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio físico de fuerza adaptado a los síntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cáncer de próstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor.

Reformas del sistema de salud en Venezuela (1987-1999): balance y perspectivas

Incluye Bibliografía

Adjuvant Effect of Leuprolide on Stroke: A Case report

Objectives: To contribute to current knowledge on the vascular risk of oestrogens. Materials and methods: A 44-year-old woman received a 11.25 mg Leuprolide exteneded release injection to control bleeding from a 7 cm uterine fibroid tumour; 45 days later, she had a stroke due to right frontal lobe ischaemia. Thrombolysis induced complete remission. Three years previously, while taking a birth control pill, the patient had suffered from a stroke that involved her left temporal lobe. She was heterozygous for Factor V R2 H1299R locus and homozygous for the 4G/4G mutation of the PAI-1 gene. Even though her homocysteine level was normal, the patient was homozygous for the MTHFR C677T mutation and although she had never had severe bleeding, she was also homozygous for Factor XIII V34L. Results and conclusion: This patient’s prothrombotic condition could have been enhanced by leuprolide since its stimulatory effect on oestrogen production would still have been minimally present at the time of cerebral thrombosis.

Free-Floating Thrombi in the Right Atrium Causing Pulmonary Embolism

A 74-year-old man presented to our Emergency Department with acute dyspnoea. His electrocardiogram showed atrial flutter with 2:1 block and a rate of 150 bpm. Initial investigations revealed a D-dimer level of 6.01 mg/dl. Based on the patient’s complaints and the high D-dimer level, computed tomography pulmonary angiography was immediately performed. This showed no evidence of pulmonary embolism, but there were pneumatic changes in the right upper lung lobe. Antibiotics treatment was started with pipracillin/tazobactam, after which the patient’s condition improved. However, on the third day after admission he developed acute dyspnoea, diaphoresis and cardiopulmonary instability immediately after defecation. To promptly confirm our clinical suspicion of pulmonary embolism, a transthoracic echocardiography was carried out. This demonstrated a worm-like, mobile mass in the right heart. The right ventricle was enlarged, and paradoxical septal motion was present, indicating right ventricular pressure overload. The systolic tricuspid valvular gradient was 56 mmHg. The patient was treated with thrombolysis. His condition was greatly clinically improved after 3 hours. After 10 days of hospitalization, the patient was discharged.

Imaging in non Traumatic Emergencies: Acute Thrombosis of the Aorta and Pulmonary Embolism

Objectives: To present the possibility of acute arterial and venous thrombosis. Materials and methods: Report of a patient presenting with acute dyspnoea and chest pain. Results: Using a combined medical team and imaging studies, pulmonary embolism and acute arterial thrombosis were diagnosed. The patient was treated medically and surgically. Conclusion: Physicians should be aware of the possibility of combined thrombosis and the diagnosis and management of the condition.

Double Coronary Artery Fistulae: Clinical and Imaging Concerns, and a Review of the Literature

Coronary artery fistulae (CAF) are a rare entity describing abnormal communication between a coronary artery and cardiac chamber or a large intrathoracic vessel and are seldom described in the literature[1]. These fistulae can be either congenital or acquired. Often incidental in finding, CAFs can have serious clinical sequelae, and should be duly reported and discussed with the cardiac team. More than 50% of patients with CAFs may be asymptomatic; 34% may report chest pain; 13% may have symptoms of heart failure, and a minority of 2% may suffer from endocarditis and arrhythmias[2]. The largest series to our knowledge was reported by the Cleveland Clinic, which found 225 patients with incidental CAF out of 126,595 coronary catheterizations (incidence of 0.18%), performed during a span of 28 years [3]. Multiple CAFs are an even rarer entity and only a handful of cases have been reported in the literature to date. Few cases of double CAFs have been reported that describe two different feeder coronary arteries giving rise to separate drainage sites[3]. In our report, however, we describe a new entity: a single-feeder coronary vessel communicated with two drainage sites. Our case is curiously unique, in which we report a single artery, originating from the right coronary artery (RCA) with double drainage sites – one to the left pulmonary artery and the second to the left bronchial artery.

Deep Venous Thrombosis (DVT) in Lower Extremity Amputation as Cause of Pulmonary Embolism

The authors describe the case of a 43-year-old man with a right-leg knee amputation performed 14 years prior. He presented to hospital with dyspnea. A pulmonary embolism was detected. A Doppler ultrasound test showed deep vein thrombosis (DVT), which affected the stump of the amputated limb. When a pulmonary embolism is detected in a patient with an amputated lower limb, an exploration of the stump should be performed to rule out this uncommon complication.

Hypereosinophilic Syndrome Simulating an Acute Coronary Syndrome

Objectives: to report a case of hypereosinophilic syndrome which presented clinically acute coronary syndrome. Materials and methods: we describe a case of a 69-year-old woman with acute coronary syndrome and peripheral hypereosinophilia. Results: the condition rapidly evolved to severe heart failure. Coronary disease was excluded by cardiac catheterization. Systemic corticosteroid therapy was initiated and further secondary causes of hypereosinophilia were excluded.

Computed Tomography Perfusion Can Guide Endovascular Therapy in Bilateral Carotid Artery Dissection

Carotid artery dissection (CAD) is a major cause of stroke in those under age 45, accounting for around 20% of ischaemic events[1,2]. In the absence of known connective tissue disorders, most dissections are traumatic[2]. First-line management is comprised of antiplatelet or anticoagulation therapy, but many traumatic dissections progress despite this and carry the risk of long-term complications from embolism or stenosis[3]. We report a case of traumatic bilateral carotid dissection leading to progressive neurological symptoms and hypoperfusion on computed tomography perfusion (CTP), despite escalation in anticoagulation, which led to emergency carotid stenting.

Isolated Aortitis Presenting with an Annoying Persistent Cough: A Case Report

Objectives: To report a case of idiopathic aortitis presenting with chronic cough. Materials and Methods: the Authors describe the case of a 72-year-old man with dry cough, worsening fatigue, weight loss and elevated systemic inflammatory markers. Results: A PET-CT scan showed diffuse thickening of the thoracic aorta and confirmed the diagnosis of aortitis. Systemic corticosteroid therapy was initiated and complete remission was achieved in six months. Conclusion: Persistent dry cough of unknown origin, especially when associated with systemic inflammation, demands a thorough differential diagnosis and should not be underrated.

Ventricular Standstill Following Intravenous Erythromycin and Borderline Hypokalemia

Ventricular standstill (VS) is a potentially fatal arrhythmia that is usually associated with syncope, if prolonged and is rarely asymptomatic[1]. Its mechanism involves either a lack of supraventricular impulse or an interruption in the transmission of these signals from the atria to the ventricles, resulting in a sudden loss of cardiac output[2]. Although rare, ventricular arrhythmias have been associated with intravenous (IV) erythromycin. However, to our knowledge, VS has not been reported following the administration of IV erythromycin. The Authors describe a rare case of asymptomatic VS and subsequent third-degree atrioventricular block, following the administration of IV erythromycin in a 49-year-old woman with borderline hypokalemia. Through this case, the Authors highlight the importance of cardiac monitoring and electrolyte replacement when administering IV erythromycin, as well as discuss several other mechanisms that contribute to ventricular arrhythmias.

Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.