El tabaco negro en Colombia competitividad de la cadena productiva

En el presente trabajo de investigación se pretende establecer, los factores que se consideran claves en el desarrollo competitivo de la cadena agroproductiva del tabaco negro en Colombia, en primera instancia realizando una aproximación a los actores que integran la cadena, constituida por: Los proveedores de insumos, productores de tabaco, comercializadores y entidades de apoyo; se realiza una descripción del proceso del cultivo del tabaco desde la selección de las semillas, los semilleros o bandejas flotantes, fertilización, el suelo cuyas características deben satisfacer los requerimientos mínimos de calidad, el riego, el control de malezas, recolección de hojas y por último el proceso de secado o curado con las variaciones necesarias según corresponda al tipo de tabaco. Posteriormente se realizan los análisis del sector a nivel nacional, en el cual se consideran cinco factores como son: El político, económico, social, tecnológico e institucional; y el estudio comparativo a nivel internacional para el cual se identificaron siete países de mayor volumen de exportación como Brasil, Malawi, Zimbabwe, Estados Unidos, Argentina, La Unión Europea y China; considerando los factores principales tales como: Sistema de producción, perfil del productor, aspectos de asociatividad, industria y políticas estatales. Para tener un mayor acercamiento del posicionamiento de la industria del tabaco a nivel mundial, se realizó el análisis de competitividad que demuestra que a pesar de estar por encima del promedio mundial, está muy por debajo de los países que están liderando, la industria del tabaco a nivel mundial. El análisis pretendió identificar las mejores prácticas en cada país, y a partir de dicho análisis se formularon bases de estrategia para mejoramiento de la competitividad del sector tabacalero en Colombia.

The Proliferation of Paramilitary Groups in Southern Mexico: State Strategy or Struggle between Local Political Elites?

This study traces the origins of Mexican paramilitary groups and argues that, contrary to what most of the literature on the subject implies, they do not represent a state strategy to thwart leftist groups seeking social change. Rather, they represent battles between groups of national and local-level elites with different visions of democracy and of what constitutes good governance. The polarization inherent in this type of conflict leads local actors to have to side with one faction of elites or the other. The presence of radical leftist groups in recently colonized indigenous areas with scant state presence gives rise to a process of radicalization among local elites. There are multiple factors that explain the emergence of paramilitary groups. Aside from the post Cold War international context, there were national factors like a shift in its focus away from security matters between 1989 and 1993, and presidential policies between 1968 and 1993, that planted the seeds of leftist radicalism in a context of id modernization

Resistencia bacteriana en infección urinaria adquirida en comunidad en niños, según urocultivos, 2013

Método: En el Complejo Calle 100 en Bogotá, en el periodo de Julio a Diciembre de 2013 se revisaron los Urocultivos positivos, de pacientes menores de 16 años con diagnóstico clínico de IVU, procedentes de la comunidad. Consultamos las historias clínicas para documentar antibiótico empírico dado y episodios previos de infección. Se describieron los gérmenes aislados y las resistencias antibióticas. Discusión: Las cefalosporinas de primera generación tienen tasas de resistencias superiores al 37%, similar a lo reportado en la literatura, y son usadas como primera línea; ésta conducta debe ser reevaluada. Los aminoglucósidos, la nitrofurantoína y la cefuroxima son alternativas terapéuticas recomendables. La prevalencia de E coli BLEE de origen comunitario genera preocupación, debe incitar a realizar manejo antibiótico dirigido y concienzudo.

Blue leaf: Una alternativa diferente de alimentación saludable

Blue Leaf es un proyecto de emprendimiento que consiste en la elaboración y venta directa de bebidas naturales a base de frutas a través de un food truck en la ciudad de Bogotá. Tras revisar algunas tendencias actuales como la cultura Fitness y el Juicing, y tras identificar un problema sobre los hábitos de alimentación desordenados que llevan muchas personas, nace Blue Leaf como una alternativa de alimentación saludable, natural, práctica y diferente. El negocio contará inicialmente con un portafolio de 12 bebidas divididas en tres categorías. Primero, las bebidas alimenticias cuentan con altos contenidos nutricionales y sirven como fuente de alimento práctico y saludable; segundo, las bebidas funcionales, están diseñadas para ofrecer beneficios específicos de salud como desintoxicar, ayudar a bajar de peso o fortalecer las defensas; por último, las bebidas fuente de energía, cuentan con altos niveles de vitaminas y minerales que le permiten a los consumidores recargar energías rápidamente y continuar con sus actividades diarias. Adicionalmente, Blue Leaf ofrecerá la oportunidad a los consumidores de hacer su propia bebida, dándoles la posibilidad de elegir de entre más de 50 ingredientes entre bases, frutas, verduras, hierbas, semillas, adiciones y endulzantes. El proyecto es liderado por Paola Higuera Rodríguez y David Santiago Soto, ambos estudiantes de la Escuela de Administración de la Universidad del Rosario

Building wood debris piles benefits avian seed dispersers in burned and logged Mediterranean pine forests

Salvage logging is a common practice carried out in burned forests worldwide, and intended to mitigate the economic losses caused by wildfires. Logging implies an additional disturbance occurring shortly after fire, although its ecological effects can be somewhat mitigated by leaving wood debris on site. The composition of the bird community and its capacity to provide ecosystem services such as seed dispersal of fleshy-fruited plants have been shown to be affected by postfire logging. We assessed the effects of the habitat structure resulting from different postfire management practices on the bird community, in three burned pine forests in Catalonia (western Mediterranean). For this purpose, we focused on the group of species that is responsible for seed dispersal, a process which takes place primarily during the winter in the Mediterranean basin. In addition, we assessed microhabitat selection by seed disperser birds in such environments in relation to management practices. Our results showed a significant, positive relationship between the density of wood debris piles and the abundance of seed disperser birds. Furthermore, such piles were the preferred microhabitat of these species. This reveals an important effect of forest management on seed disperser birds, which is likely to affect the dynamics of bird-dependent seed dispersal. Thus, building wood debris piles can be a useful practice for the conservation of both the species and their ecosystem services, while also being compatible with timber harvesting

Can salvage logging affect seed dispersal by birds into burned forests?

The recovery of vegetation in Mediterranean ecosystems after wildfire is mostly a result of direct regeneration, since the same species existing before the fire regenerate on-site by seeding or resprouting. However, the possibility of plant colonization by dispersal of seeds from unburned areas remains poorly studied. We addressed the role of the frugivorous, bird-dependent seed dispersal (seed rain) of fleshy-fruited plants in a burned and managed forest in the second winter after a fire, before on-site fruit production had begun. We also assessed the effect on seed rain of different microhabitats resulting from salvage logging (erosion barriers, standing snags, open areas), as well as the microhabitats of unlogged patches and an unburned control forest, taking account of the importance of perches as seed rain sites. We found considerable seed rain by birds in the burned area. Seeds, mostly from Olive trees Olea europaea and Evergreen pistaches Pistacia lentiscus, belonged to plants fruiting only in surrounding unburned areas. Seed rain was heterogeneous, and depended on microhabitat, with the highest seed density in the unburned control forest but closely followed by the wood piles of erosion barriers. In contrast, very low densities were found under perches of standing snags. Furthermore, frugivorous bird richness seemed to be higher in the erosion barriers than elsewhere. Our results highlight the importance of this specific post-fire management in bird-dependent seed rain and also may suggest a consequent heterogeneous distribution of fleshy-fruited plants in burned and managed areas. However, there needs to be more study of the establishment success of dispersed seeds before an accurate assessment can be made of the role of bird-mediated seed dispersal in post-fire regeneration

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.

Patterns of pollen and seed dispersal in a small, fragmented population of the wind-pollinated tree Araucaria angustifolia in southern Brazil

Paternity analysis based on eight microsatellite loci was used to investigate pollen and seed dispersal patterns of the dioecious wind- pollinated tree, Araucaria angustifolia. The study sites were a 5.4 ha isolated forest fragment and a small tree group situated 1.7 km away, located in Paran alpha State, Brazil. In the forest fragment, 121 males, 99 females, 66 seedlings and 92 juveniles were mapped and genotyped, together with 210 seeds. In the tree group, nine male and two female adults were mapped and genotyped, together with 20 seeds. Paternity analysis within the forest fragment indicated that at least 4% of the seeds, 3% of the seedlings and 7% of the juveniles were fertilized by pollen from trees in the adjacent group, and 6% of the seeds were fertilized by pollen from trees outside these stands. The average pollination distance within the forest fragment was 83 m; when the tree group was included the pollination distance was 2006m. The average number of effective pollen donors was estimated as 12.6. Mother- trees within the fragment could be assigned to all seedlings and juveniles, suggesting an absence of seed immigration. The distance of seedlings and juveniles from their assigned mother- trees ranged from 0.35 to 291m ( with an average of 83m). Significant spatial genetic structure among adult trees, seedlings, and juveniles was detected up to 50m, indicating seed dispersal over a short distance. The effective pollination neighborhood ranged from 0.4 to 3.3 ha. The results suggest that seed dispersal is restricted but that there is longdistance pollen dispersal between the forest fragment and the tree group; thus, the two stands of trees are not isolated.

Influence of sodium chloride on seed germination and seedling root growth of cotton (Gossypium hirsutum L.)

Response of cotton (Gossypium hirsutum L. cv. NIAB-78) to salinity, in terms of seed germination, seedling root growth and root Na+ and K+ content was determined in a laboratory experiment. Cotton seeds were exposed to increasing salinity levels using germination water with Sodium chloride concentrations of 0, 50, 100, 150 and 200 mM, to provide different degrees of salt stress. Germinated seeds were counted and roots were harvested at 24, 48, 72 and 96 h after the start of the experiment. It appeared that seed germination was only slightly affected by an increase in salinity (in most cases the differences between treatment were non-significant), whereas root length, root growth rate, root fresh and dry weights were severely affected, generally highly significant differences in these variables were found for comparisons involving most combinations of salinity levels, in particular with increased incubation period. K+ contents decreased with increasing salinity levels, although differences in K+ content were only significant when comparing the control and the 4 salinity levels. Na+ content of the roots increased with increasing levels of NaCl in the germination water, suggesting an exchange of K+ for Na+. The ratio K+/Na+ strongly decreased with rising levels of salinity from around 4.5 for the control to similar to 1 at 200 mM NaCl.

Vegetation development and human occupation in the Damascus region of southwestern Syria from the Late Pleistocene to Holocene

Rockshelter Baaz in the Damascus region of Syria provided a variety of botanical remains from the Late Pleistocene and Early Holocene period. These remains provide new information about the vegetation evolution in this region. The earliest occupational levels correspond with a moisture peak during the Late Pleistocene, between ca. 34-32 kyr b.p., when pine expanded. The next occupations took place during extreme arid conditions, ca. 23-21 kyr b.p., and probably during the Last Glacial Maximum when a steppe vegetation was established. The occupation level of the Younger Dryas, represented by Natufian remains, suggests that the area had been covered by almond-pistachio steppe, similar to later periods of the Early Holocene, and was probably located just outside the range of dense wild cereal stands. There is no drastic impact of the Younger Dryas visible on the vegetation in the botanical remains. The lack of fruits and seeds at Baaz indicates that the site was more likely to have been a temporary hunting post rather than a plant processing site for much of its history. It is ideally suited to this purpose because of its location over the Jaba'deen Pass and the associated springs. However, archaeological remains from the Natufian period, suggest that the site was more permanently occupied during this time.

Non-invasive imaging of roots with high resolution X-ray micro-tomography

ray micro-tomography is a well-established technique for non-invasive imaging and evaluation of heterogeneous materials. An inexpensive X-ray micro-tomography system has been designed and built for the specific purposes of examining root growth and root/soil interactions. The system uses a silver target X-ray source with a focal spot diameter of 80 mum, an X-ray image intensifier with a sampling aperture of about 100 mum, and a sample with a diameter of 25 mm. Pre-germinated wheat and rape seeds were grown for up to 8-10 days in plastic containers in a sandy loam soil sieved to < 250 μm, and imaged with the X-ray system at regular intervals. The quality of 3 D image obtained was good allowing the development and growth of both root axes and some first-order laterals to be observed. The satisfactory discrimination between soil and roots enabled measurements of root diameter (wheat values were 0.48-1.22 mm) in individual tomographic slices and, by tracking from slice to slice, root lengths were also measured. The measurements obtained were generally within 10% of those obtained from destructive samples measured manually and with a flat-bed scanner. Further developments of the system will allow more detailed examination of the root: soil interface.

An X-ray micro-tomography system optimised for the low-dose study of living organisms

An X-ray micro-tomography system has been designed that is dedicated to the low-dose imaging of radiation sensitive living organisms and has been used to image the early development of the first few days of plant development immediately after germination. The system is based on third-generation X-ray micro-tomography system and consists of an X-ray tube, two-dimensional X-ray detector and a mechanical sample manipulation stage. The X-ray source is a 50 kVp X-ray tube with a silver target with a filter to centre the X-ray spectrum on 22 keV.A 100 mm diameter X-ray image intensifier (XRII) is used to collect the two-dimensional projection images. The rotation tomography table incorporates a linear translation mechanism to eliminate ring artefact that is commonly associated with third-generation tomography systems' Developing maize seeds (Triticum aestivum) have been imaged using the system with a cubic voxel linear dimension of 100 mum, over a diameter of 25 mm and the root lengths and volumes measured. The X-ray dose to the plants was also assessed and found to have no effect on the plant root development. (C) 2003 Elsevier Science Ltd. All rights reserved.

Perceptions of the impacts of genetically modified cotton varieties: a case study of the cotton industry in Gujarat, India

The paper reports the findings of a study designed to consider the impact of the adoption of Bt cotton on markets, businesses, and institutional arrangements in India. Given that evidence to date suggests that widespread adoption of Bt cotton by farmers is likely to increase production, this study aims to assess possible implications for markets (access to inputs, prices of inputs and outputs, etc.) and local industries and to identify potential winners and losers. The results suggest that there are impacts on the cotton industry following from the release of Bt hybrids, and so far the impacts are most noticeable "upstream" (i.e., the input suppliers), where companies are rapidly moving away from the sale of bollworm insecticide and attempting to sell Bt seeds. Seed companies are looking for partnerships with Monsanto, the owner of the Bt gene. One reason that companies are keen to move away from insecticide is so they can avoid the need for credit supply to their customers. Seed purchase is not normally through credit, whereas insecticide purchase is. Issues for companies "downstream" (gins, textile manufacturers) relate more to the better quality of Bt cotton and the need for adequate segregation of Bt and non-Bt cotton.

Degradation and plant uptake of nonylphenol (NP) and nonylphenol-12-ethoxylate (NP12EO) in four contrasting agricultural soils

Nonylphenol polyethoxylates (NPEOs) are surfactants found ubiquitously in the environment due to widespread industrial and domestic use. Biodegradation of NPEOs produces nonylphenol (NP), an endocrine disruptor. Sewage sludge application introduces NPEOs and NP into soils, potentially leading to accumulation in soils and crops. We examined degradation of NP and nonyl phenol-12-ethoxylate (NP12EO) in four soils. NP12EO degraded rapidly (initial half time 0.3-5 days). Concentrations became undetectable within 70-90 days, with a small increase in NP concentrations after 30 days. NP initially degraded quickly (mean half time 11.5 days), but in three soils a recalcitrant fraction of 26-35% remained: the non-degrading fraction may consist of branched isomers, resistant to biodegradation. Uptake of NP by bean plants was also examined. Mean bioconcentration factors for shoots and seeds were 0.71 and 0.58, respectively. Removal of NP from the soil by plant uptake was negligible (0.01-0.02% of initial NP). Root concentrations were substantially higher than shoot and seed concentrations. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.