A Review of National Guidelines for Management of COPD in Europe

The quality of care can be improved by the development and implementation of evidence-based treatment guidelines. Different national guidelines for chronic obstructive pulmonary disease (COPD) exist in Europe and relevant differences may exist among them.This was an evaluation of COPD treatment guidelines published in Europe and Russia in the past 7 years. Each guideline was reviewed in detail and information about the most important aspects of patient diagnosis, risk stratification and pharmacotherapy was extracted following a standardised process. Guidelines were available from the Czech Republic, England and Wales, Finland, France, Germany, Italy, Poland, Portugal, Russia, Spain and Sweden. The treatment goals, criteria for COPD diagnosis, consideration of comorbidities in treatment selection and support for use of long-acting bronchodilators, were similar across treatment guidelines. There were differences in measures used for stratification of disease severity, consideration of patient phenotypes, criteria for the use of inhaled corticosteroids and recommendations for other medications (e.g. theophylline and mucolytics) in addition to bronchodilators.There is generally good agreement on treatment goals, criteria for diagnosis of COPD and use of long-acting bronchodilators as the cornerstone of treatment among guidelines for COPD management in Europe and Russia. However, there are differences in the definitions of patient subgroups and other recommended treatments.

The problem of national integration in plural societies : a case study of Pakistan, 1947-71 /|nMuhammed A. Quddus. -- 260 St. Catharines [Ont. : s. n.],

Pakistan had a plural society per excellence. Its people were divided geographically between two separate regions, spoke different languages, had different cultures and economic structures. Like other plural societies elsewhere, Pakistan also faced the problem of national integration. Cleavages along the lines of traditional attachments are fundamental to any plural society, as they were in Pakistan. But their political manifestation could have been kept within managable limits if the Central Government, overwhelmingly composed of the West Pakistanis, was seriously committed to the task. All that Pakistan needed to maintain her integrated existence was deliberate, calculated and conscious efforts on the part of the Central Government to give the Bengalis, the majority linguistic and geographic group in the country, a partnership in the state of Pakistan, an effective power in the decision-making process of the country, a reasonable share from the economic resources of the country, and to show respect to their hopes and aspirations. In addition, Pakistan needed a national platform to bring her divergent linguistic and geographic groups toge~her for some common, national purpos~s. Political parties were the only institutions which could have served this purpose. Pakistan miserably failed to sustain national political parties and failed to satisfy Bengalis' demands. This failure eventually resulted in the falling apart of the political system of Pakistan in 1971.

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

The geography of tyranny and despair: development indicators and the hypothesis of genetic inevitability of national inequality

Development geography has long sought to understand why inequalities exist and the best ways to address them. Dependency theory sets out an historical rationale for under development based on colonialism and a legacy of developed core and under-developed periphery. Race is relevant in this theory only insofar that Europeans are white and the places they colonised were occupied by people with darker skin colour. There are no innate biological reasons why it happened in that order. However, a new theory for national inequalities proposed by Lynn and Vanhanen in a series of publications makes the case that poorer countries have that status because of a poorer genetic stock rather than an accident of history. They argue that IQ has a genetic basis and IQ is linked to ability. Thus races with a poorer IQ have less ability, and thus national IQ can be positively correlated with performance as measured by an indicator like GDP/capita. Their thesis is one of despair, as little can be done to improve genetic stock significantly other than a programme of eugenics. This paper summarises and critiques the Lynn and Vanhanen hypothesis and the assumptions upon which it is based, and uses this analysis to show how a human desire to simplify in order to manage can be dangerous in development geography. While the attention may naturally be focused on the 'national IQ' variables as a proxy measure of 'innate ability', the assumption of GDP per capita as an indicator of 'success' and 'achievement' is far more readily accepted without criticism. The paper makes the case that the current vogue for indicators, indices and cause-effect can be tyrannical.