4 resultados para PPAR-gama Agonistas

em Universitat de Girona, Spain


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

En la actualidad el proyecto gvSIG se encuentra en una etapa bastante avanzada. La aplicacin ya posee mltiples funcionalidades que la convierten en una herramienta de referencia dentro del mundo de SIG, especialmente en ambientes opensource. En este momento, en que gvSIG es una aplicacin consolidada sobre equipos de sobremesa, surge la necesidad de ampliar las plataformas de ejecucin de gvSIG a una gama de dispositivos mviles, para dar respuesta a las necesidades de un creciente nmero de usuarios de soluciones mviles que desean hacer uso de un SIG en diferentes tipos de dispositivos. De esta manera el universo de gvSIG se ver ampliado al dotarlo de todas las ventajas de utilizacin en una amplia gama de dispositivos. Se va a describir el alcance previsto del proyecto gvSIG Mobile, la situacin actual y una introduccin tecnolgica a las caractersticas del desarrollo de la aplicacin sobre la plataforma J2ME

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La innovacin en la didctica de la lengua china es un campo de estudio que debe aportar continuamente nuevas ideas y perspectivas para mejorar el aprendizaje de los alumnos que estudian la lengua china. Segn el programa general de enseanza del idioma chino para extranjeros, los componentes de la competencia lingstica son los conocimientos lingsticos, las destrezas lingsticas, las estrategias y la conciencia cultural [Xu Lin, 2009:3]. Si aprender chino es ms difcil que aprender una lengua ms cercana a la nuestra, entonces necesitamos herramientas ms especializadas que aumenten nuestra constancia en el aprendizaje, que agilicen tareas cognitivas montonas pero necesarias (como la memorizacin de caracteres) y que nos motiven a seguir adelante. En la actualidad se est ampliando de forma considerable la gama de recursos didcticos: DVD interactivos, tarjetas de vocabulario, material especializado para profesores, paneles auditivos, software, etc. Esta serie de materiales ayudara a mejorar el proceso de aprendizaje de los alumnos y dinamizara la clase de lengua china, facilitando la adquisicin progresiva de las habilidades lingsticas

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El Servicio Tcnico de Innovacin y Desarrollo de Proyectos del Cabildo Insular de Tenerife divulga peridicamente la informacin de las zonas industriales mediante el Catlogo de reas industriales de Tenerife. Hasta el ao 2008, este Catlogo, con la informacin de cada una de las 94 zonas industriales y compuesto de ms de 100 atributos temticos y un total de ms de 3000 registros, se gestionaba mediante una base de datos MS Access y archivos shp con informacin espacial exhaustiva (parcelas, equipamientos, infraestructuras, etc.). Los usuarios accedan a la informacin espacial mediante un SIG que permita relacionar la informacin espacial con la temtica. El empleo continuo del sistema ha creado nuevas necesidades como multiusuario, seguridad de datos, GUI ms sencillo y amigable, integracin en la IDE, etc. En consecuencia, el Cabildo ha puesto en marcha un proyecto para la modernizacin del sistema que pretende aumentar la cantidad y calidad de la informacin y optimizar los flujos de trabajo relacionados. Se orienta inicialmente al pblico en general, pero, por su contenido ms especializado y tcnico, hace que el enfoque de la informacin vaya dirigido adems hacia los tcnicos de las administraciones locales as como hacia los promotores industriales privados. Herramientas como la consulta de empresas que desarrollan sus actividades en esos mbitos, su tipologa y la impresin de informes hacen accesible la informacin industrial a una amplia gama de usuarios. Desde el punto de vista tcnico, el sistema se compone del SGBD espacial PostGIS. Los servicios web abiertos OGC (WMS, WFS) se implementan con Mapserver. El Geoportal basa en openlayers, extjs y hslayers. La arquitectura est orientada a servicios y los componentes del sistema son conforme con los principios de INSPIRE. La integracin en la IDE se realiza mediante el registro de los metadatos de los servicios y datos en el catlogo la IDE del Cabildo (TeIDE)

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El present treball analitza la morfologia espermtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prov de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi ptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrnic (de rastreig i de transmissi). Per a l'anlisi estadstica de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, aix com algunes cI.lules somtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus s un gmeta tpic de mamfer (format per tres parts: cap, pea de connexi i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberncia acrosmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la pea de connexi. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmtica, el major desenvolupament de la protuberncia acrosmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cllules somtiques presents en l'ejaculat ofereixen les caracterstiques prpies d'un macrfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatmiques de l'epiddim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari s pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regi epididimria presenta uns valors caracterstics en relaci al dimetre intern del conducte, a l'alada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cllules somtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cellulars: les cllules principals, les cllules basals, les cllules dares, les cllules estretes i les cllules basfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cellulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homognia, b) les cllules basals, les cllules principals, les cI.Iules dares i les cllules estretes sn diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cellular especialitzat en la secreci i reabsorci cellular, i c) les cllules basfiles sn les precursores de les cllules somtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epiddim ha estat analitzada a partir dels segents parmetres espermtics: vitalitat, resistncia osmtica dels acrosomes, estabilitat ceflica, morfologia, malformacions i aglutinaci. La vitalitat espermtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistncia osmtica dels acrosomes s'assoleix en la regi corporal de l'epiddim. L'estabilitat ceflica dels espermatozoides s ms elevada en les dues primeres regions de l'epiddim que en la regi caudal. Cada regi de l'epiddim es caracteritza per una morfologia espermtica especfica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les segents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la pea intermdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinaci espermtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si b, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinaci. La maduraci epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus s un procs lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depn de que aquesta maduraci hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamtiques prpies de l'esperma epididimari s un signe d'una incompleta maduraci dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un parmetre indicador d'estrs del mascle reproductor, tant ms quant ms s'assembli a la morfologia espermtica de la regi ceflica de l'epiddim.