10 resultados para Escritoras inglesas História e crítica
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
Article sobre les allusions i ancdotes tradicionals que fa servir Lpe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey
Resumo:
Presentaci del Cancionero del Barn de Claret. Compilat durant el triomf de la mal dita escola calderoniana, demostra un inters molt gran per la poesia i el teatre de Lope, fins el punt que s daquest autor de qui es recullen ms composicions
Resumo:
Ressenya del llibre Convenci y recepcin. Estudios sobre el teatro del Siglo de Oro, dIgnacio Arellano . Lobra s, segons Ramos Nogales, el millor estudi de conjunt sobre la comdia del Segle dOr que ha aparegut en els ltims anys aix com una crida a la investigaci tradicional
Resumo:
Estat de la qesti de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continutat d'ocupaci en els poblats talaitics durant l'poca romana a Menorca. S'estudia la continutat en relaci al procs de romanitzaci que va patir l'illa
Resumo:
S'estudia l'obra filolgica d' Antoni de Bastero i Lled (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudis en els camps de la lingstica, la filologia o la crítica literria, i fer-ne una valoraci adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogrfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que sn decisives per explicar el propi inters per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadmics, la dataci aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretaci correcta de la seva activitat. S'inclou, aix mateix, un catleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relaci amb el seu treball filolgic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen prpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta sn materials de treball. En conseqncia, l' obra filolgica del canonge es pot concretar en: la producci d'una gramtica italiana i d'una gramtica francesa, en catal, que va deixar inacabades; la realitzaci de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimolgic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipottics provenalismes italians -noms es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, per n'he localitzat prcticament tot el contingut; l'elaboraci d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns cdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Histria de llengua catalana, que havia de ser una gran compilaci dels mrits i les excellncies d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provenal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edici crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreci de la particular percepci lingstica i literria que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edici molt complexa, perqu l'obra ens ha arribat noms en un esborrany, que presenta mltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, aix mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o b s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat s, tanmateix, un text prou coherent que comprn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un captol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensi del catal per tot Espanya. EI ms rellevant d'aquesta obra s el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formaci de les diverses llenges romniques que t el catal com a eix central -proposa la identificaci del catal provenal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operaci que s'avana quasi cent anys a Franois Raynouard, que propugnava aix mateix, referint-se nomes al provenal, amb un mplia aprovaci de la comunitat cientfica del seu temps. Destaquen tamb un excepcional rigor histric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingstica, que s objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.
