Biotech Girona: l'espai de la biotecnologia

Espais a mida, tota mena de facilitats i bona companyia. Sembla l'anunci d'una promoció immobiliària, però això és el que ofereix el Biogech Girona, un lloc dins el Parc Científic i Tecnològic que proposa espais a mida per establir-se en un entorn d'excel·lència en la recerca. El Parc acaba d'obrir la convocatòria per seleccionar les empreses interessades

Estació Biotecnologia: destinació Girona

La biotecnologia ens ensenya a saber com són els éssers vius i els processos que hi tenen lloc, i les aplicacions d’aquests coneixements per produir béns i serveis a la societat

Introducció a la biotecnologia pràctica [versió html]

'Introducció a la biotecnologia pràctica' és un manual dissenyat amb l’objectiu d’introduir els estudiants de primer curs de biotecnologia en les operacions més bàsiques dels laboratoris de microbiologia i biologia molecular. Consta de tres apartats: Introducció al laboratori microbiològic, Nocions bàsiques de biologia molecular, i Aplicacions de la biotecnologia

Introducció a la biotecnologia pràctica [versió pdf]

'Introducció a la biotecnologia pràctica' és un manual dissenyat amb l’objectiu d’introduir els estudiants de primer curs de biotecnologia en les operacions més bàsiques dels laboratoris de microbiologia i biologia molecular. Consta de tres apartats: Introducció al laboratori microbiològic, Nocions bàsiques de biologia molecular, i Aplicacions de la biotecnologia

Serveis Tècnics de Recerca. Unitat de Biotecnologia i Biomedicina

Al laboratori de la Unitat de Biotecnologia i Biomedicina, que es troba a l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic de la UdG, es disposa de les tècniques necessàries per extraure ADN humà de mostres biològiques de qualsevol tipus, com ara sang, saliva, semen, teixits, ossos o restes biològiques sobre roba i altres materials

Disseny del capçal d'un molinet motoritzat per a realitzar extractes de plantes en el sector de la indústria farmacèutica

Una empresa de la indústria farmacèutica vol comercialitzar càpsules elaborades amb plantes medicinals. El procés a seguir per a aconseguir el producte final es realitza mitjançant un molí motoritzat que consta d’unes ganivetes, la funció de les quals és triturar les fulles de les plantes prèviament seleccionades a unes mides realment minúscules, de tal manera que llavors es puguin introduir dins les càpsules. Actualment el procés de trituració es realitza aproximadament a 3.000 rpm i en intentar assolir majors velocitats de treball el capçal de la màquina no les aguanta, cedint un o més dels seus components, patint sobretot l’eix de transmissió i els rodaments, que en ocasions acaben trencant-se. Per a intentar resoldre aquest problema, l’empresa subministradora de maquinària industrial es planteja la viabilitat d’un nou prototipus. La primera mesura que es proposa al client per a solucionar el problema derivat d’aquest augment de la producció és dissenyar un nou capçal del molí motoritzat perquè pugui treballar a velocitats superiors, aproximadament de 18.000 r.p.m, que significaria un canvi total de la transmissió de la màquina

Control de la producció d'una empresa farmacèutica

Estudi de la implantació del control automàtic en la producció d'una indústria farmacèutica, concretament en sis línies de màquines. A part de portar un control es pretén millorar la producció i a la vegada detectar qualsevol error o anomalia que es produeixi en aquestes màquines

Els estudiants han de mirar a la societat i ser valents

Jesús Garcia Gil dirigeix Microbial, una iniciativa empresarial de referència especialitzada en sistemses de detecció ràpida de bacteris. Aquest microbiòleg és catedràtic de la UdG i els darrers cinc anys ha dirigit del Departament de Biologia. Microbial és una spin-off nascuda a la Universitat de Girona i ha estat la primera empresa de la xarxa UniBa que ha tancat un acord amb inversors privats

Tècniques científiques integrades II: un nou model per impartir una assignatura de pràctiques de laboratori

La Facultat de Ciències ha desplegat els nous graus de Biologia, Química, Ciències Ambientals i Biotecnologia organitzats amb un primer curs comú per donar les bases científiques prèvies als següents cursos ja especialitzats. El disseny dels nous graus ha suposat un canvi en la metodologia i organització d’aquests estudis. Dins d’aquest primer curs es situa el mòdul de Tècniques Científiques Integrades (TCI), de caràcter pràctic i que consta de tres assignatures que van endinsant a l’alumne en l’experimentació científica. Dins d’aquest mòdul es situa l’assignatura Tècniques Científiques Integrades II, una assignatura de 6 crèdits, completament pràctica, que té per objectiu introduir l’alumne al laboratori científic, l’aplicació de tècniques bàsiques d’anàlisi, i el bon ús del material de laboratori. Complementant aquest objectiu, l’alumne ha de començar a treballar diferents competències transversals necessàries en l’àmbit científic

Utilización y aplicación de la herramienta "google docs" en la docencia universitaria dentro del marco del EEES

Como consecuencia de la realización del curso 'Aplicaciones de la Web 2.0 en la Investigación y la Docencia' organizado por La Fundación General Universidad de Granada-Empresa en el curso académico 2009-2010, los autores del presente trabajo presentamos el Proyecto de Innovación Docente concedido por el Vicerrectorado para la Garantía de la calidad de la Universidad de Granada,titulado 'Utilización de la herramienta “Google Docs” en la Docencia Universitaria dentro del marco del EEES. Creemos que el proyecto tiene un diseño aplicable a cualquier asignatura de la actual Licenciatura y/o Grado de Farmacia. En este trabajo se expone la experiencia piloto llevada a cabo en la asignatura de Química Farmacéutica, incluyendo el desarrollo, objetivos, metodología, resultados y las conclusiones que se están obteniendo en el trascurso del mismo

Adaptació específica del Pràcticum de la UdL en les noves titulacions de grau

El present projecte està constituït, en la seva majoria, pel professorat implicat en les pràctiques tutelades o en els diferents programes de cooperació educativa Universitat-Empresa que la Universitat de Lleida ve impartint des del curs acadèmic 1995-1996. A partir de la dilatada experiència dels membres del grup es vol fer una aproximació a la planificació del pràcticum. Per tant, l'objectiu principal del projecte és l'adaptació del pràcticum de la Universitat de Lleida en els Graus de Administració i Direcció d'Empreses, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Industrial, Enginyeria de l'Edificació, Biotecnologia i Tecnologia dels Aliments, considerant les especificitats pròpies de cada perfil formatiu i professional. Es tracta, doncs, de redissenyar o adaptar els programes de pràcticum d'aquestes titulacions per adequar-los als nous perfils competencials a l'empara de l'EEES. Per això, aquest document s'ha estructurat en quatre apartats. En el primer s'ha recopilat la normativa vigent que regula el pràcticum, en un segon apartat s'han analitzat els objectius i competències que es volen assolir amb el pràcticum, a continuació es proposa una organització acadèmica que, finalment, quedarà documentada amb la documentació bàsica del procés

Managing innovations in biotechnology

Estudi de la situació, estratègies i tendències de la gestió de les innovacions en biotecnologia. El projecte es desenvolupa amb participants de Polònia, França, Holanda i Espanya. Per tant, l'anàlisi té una perspectiva internacional, principalment centrada en els països esmentats. L'expliació teòrica contrasta amb un projecte de gestió real en una empresa de biotecnologia, amb les dades i la informació obtinguda en una visitat a una empresa de biotecnologia a Polònia

La societat educada. Gènesi de la intervenció sobre l'ésser humà

La tesi consta de tres grans capítols i unes prospeccions finals. El primer capítol esbrina el moment fundacional de la possibilitat de pensar que podem intervenir sobre l'ésser de l'home. El segon indaga les causes i conseqüències del fet que aquesta possibilitat es materialitzi en un programa polític. El tercer capítol reflexiona sobre les repercussions de la crisi de la modernitat sobre el fet educatiu. I les prospeccions finals reflexionen sobre els perills i les possibilitats que la biotecnologia substitueixi l'educació.