Traditional knowledge of medicinal plants in the Serra de Mariola Natural Park, South-eastern Spain

The present study aims to inventory and analyse the ethnobotanical knowledge about medicinal plants in the Serra de Mariola Natural Park. In respect to traditional uses, 93 species reported by local informants were therapeutic, 27 food, 4 natural dyes and 13 handcrafts. We developed a methodology that allowed the location of individuals or vegetation communities with a specific popular use. We prepared a geographic information system (GIS) that included gender, family, scientific nomenclature and common names in Spanish and Catalan for each species. We also made a classification of 39 medicinal uses from ATC (Anatomical, Therapeutic, Chemical classification system). Labiatae (n=19), Compositae (n=9) and Leguminosae (n=6) were the families most represented among the plants used to different purposes in humans. Species with the most elevated cultural importance index (CI) values were Thymus vulgaris (CI=1.431), Rosmarinus officinalis (CI=1.415), Eryngium campestre (CI=1.325), Verbascum sinuatum (CI=1.106) and Sideritis angustifolia (CI=1.041). Thus, the collected plants with more therapeutic uses were: Lippia triphylla (12), Thymus vulgaris and Allium roseum (9) and Erygium campestre (8). The most repeated ATC uses were: G04 (urological use), D03 (treatment of wounds and ulcers) and R02 (throat diseases). These results were in a geographic map where each point represented an individual of any species. A database was created with the corresponding therapeutic uses. This application is useful for the identification of individuals and the selection of species for specific medicinal properties. In the end, knowledge of these useful plants may be interesting to revive the local economy and in some cases promote their cultivation.

L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI.