Les primícies de la intimitat: una filigrana de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier.

Resumen tomado de la publicación

Avui dia la intimitat s’exposa: mitjans de comunicació en línia, identitats i amistats virtuals en les quals tot està permès, un sentit dels límits difuminat tant en el camp social com privat. L’extimitat s’imposa, amb les seves incerteses i riscos. Remuntem-nos en el temps per intentar comprendre com construeix el nen la intimitat, aquesta relació tan peculiar amb si mateix, o bé amb un altre en ressonància amb si mateix, sense fusió ni confrontació. En les sessions de pràctica psicomotriu, el nen evoluciona des d’una vivència sensorial i concreta d’embolcall corporal cap a una representació de si-mateix, unificada i diferenciada de l’altre. Aquest recorregut de maduració li obre la possibilitat de la intimitat. En el camp de la psicologia clínica, això s’articula amb les problemàtiques anomenades límit, on es veu sovint que l’íntim s’esvaeix o explota. S’il·lustra amb dues situacions de teràpia psicomotriu individual, a partir de les quals es pot veure la possible evolució d’aquesta problemàtica infantil a l’adolescència. Aquest treball interpel·la el terapeuta de psicomotricitat amb relació als propis límits, atès que per a comprendre bé el nen, se li ha d’apropar molt, amb una ressonància física i emocional, que corre el perill de perdre’s. Vet aquí la necessitat d’una formació personal que l’ajudarà a situar millor la pròpia vivència íntima per distanciar-se’n millor i poder estar plenament disponible per al nen.